
Mòrt fa una setmana a 76 ans, Gustau Alirol, segur èra un regionalista de tota la vida.
Podèm dire qu’aviá coneissut Volèm Viure Al País, regropament de monde de gaucha qu’esperavan un progrès vèrs l’autonomia d’òc a l’ora que la gaucha francesa se donava, ela, un « programa comun », e que l’aviá bailejat, puei menat a la creacion dau Partit Occitan que, tanben, presidèt tre 1987. Podriem parlar de l’òme engatjat d’un latz dins l’accion locala – que siguèt premier cònsol de sa comuna de Sant-Ostian (43) despuei leis annadas 1980 e per trenta ans. E encara que d’un autre latz èra un europeanista convençut, vici president de l’Aligança Liure Europenca. E enfin podriáu ajustar que presidèt lo regropament dei partits regionalistas de França, Régions et Peuples Solidaires.
Mai m’agrada mai de vos parlar d’un biais mai personau d’un òme que trevèri entre la fin deis annadas 1970 e lo mitan dei 1990.
A mei premiers acamps amb Volèm Viure Au País, en 1979, ja n'en èra lo president, a la plaça que faliá, 'mé lo gaubi diplomatic, lo biais de faire de sintèsis entre lei contraris, e - rara dins l'occitanisme - aqueu de pensar estrategia.
Mai que d'un còp se siam retrobats au sieu, en Velai, per un acamp, o simplament perque èri de passatge. Li aviá sempre un liech per lei collègas.
Puei, am'aquò un umor finócho, quasi britanic. Quinei jornadas a charrar am' RV Guerrera, Gerard Tautil, Joan Urroz, Robert Gago, e d'autrei !... un jorn, l'agach maliciós, Gustau pausa davant ieu una carta de visita e me ditz : "te sabiáu pas agent doble !"... èra la carta de MichelNeumuller, premier segretari dau PS d'Auta Lera, un omonime complet, eu pichon, blond e ventrut (siáu l'invèrs ieu)... amb Gustau la politica èra pas triste.
Gustau Alirol, un brave amic que sabiá viure e que voliá una bòna vida per totei leis abitants de nòstrei país. Una pensada a seis enfants, Anne e Jérôme. E lo remembre de son esposa, Marie-Antoinette.