
Pasmens, per quitar lei còlas remarcablas dau país tolonenc, lei dos escapats dau Torn de França s’endralhan dins un draiòu sota leis euses. « Aquélei vòlon pas ben entendre qu’es perilhós a l’ora d’ara ! » rena un autre Patric, darrier lo menaire dau veïcule.
Defòra lo mistrau bofa mai a l’apròcha dei crestèus . La mar es d’un blau prefond, a tres cent mètres sota, semenada d’escumas blancas, vueja de batèus ; a tèrra lei dos espinchaires de la Resèrva Comunala de Seguretat Civila de La Seina se tènon la casqueta dei mans.
« Ieu li siáu despuei un an. Siáu retirat fa gaire, ai vist l’anóncia dins lo jornau, e me vaquí » que ditz Patric Bobbio. Aqueu pielon dau Cèucle Occitan de La Seina a l’enveja de servir. « E siáu Seinenc dau brèç , m’agrada d’aparar mei còlas, que li vau mai que d’un còup, a pè o en bicicleta, fotografiar plantum e bestium. Qué malastre se jamai lei flamas n’en faguèsson un desèrt lunari ! »
Una flamada podriá tot cremar

Am’aqueu mistrau, tótei leis intradas dau Cissié véson una barriera afichar un messatge : « enebit a la circulacien ». Pasmens, a dètz oras e mièja, cinc randonaires encapelats arríban au cimèu am’un chin. « Aí ! va sabiam pas… Bòn, avèm que de s’entornar », amé la mina desapontada. « Minuta, vos podètz bèn repausar un pauc » tempèra lo capolier de la vigia. Un jorn, maugrat l’enebicien Patric n’en a comptats coma aquò cent quaranta cinc dins la jornada « roja ». Aqueu dimenge, la meteò ditz que lo mistrau serà de cinquanta kmh. Après tres mes de secaressa, lo prefècte a pas vougut riscar lo sòrt.
Mai que d'un còup lo monde romega, reguinha, rena maugrat lo risc

« Siam en França, l’aplicacien de la Lèi se discutisse sovent amé lo ciutadan… » romega , fatalista, Daidier Gauthier, lo capolhier dau Servici Comunau de la Seguretat Civila. Am’una mièja dozena de volontaris e d’emplegats comunaus, aqueu dimenge, lo vaquí contrarotlant la susvelhança.
An’una autra barriera un motard deu, eu tambèn, renonciar a sa dimenjada de passejadas a Cissié. « Mai lo coneissi, ieu, lo massí ! De qu’avètz a plantar cavilha aquí per un « òc » o per un « non » ? Avètz pas de familhas que vos espèran, lo dimenge ?! » que reguinha. Dins son vestit blau de la Seguretat, Julia Castella auça leis espatlas…Acostumada.
Una barrièra de 2500 vilas a desbrossalhar
Alòr l’emenda es pas tant aplombada ai laxistas e la Comuna li agrada mai de discutir, charrar e n’en rechaplar… « L’emenda, es per aquélei que, la segonda annada, t’an totjorn ren fach. » Mai alòr pòu costar jusqu’a 30€ dau mètre carrat non desbrossalhat…Per un qu’a mila ectaras, seriá carivènd. Serà tras que rar. Urosament per lei euses, pins e àutreis aubres qu’arràpan aquela tèrra roja tant particulara, trevada per un molonàs de passejaires que li agradariá ben de la gardar dau fuec.