
Lei Gòrgas de Daluissa venon tot bèu just d’èstre classadas coma Reserva Naturala per lo Consèu Regionau. E se lo president n’en sarà un cònsol deputat UMP, Charles Ange Ginesy, son bailejament sarà fisat a la Liga de Proteccion deis Aucèus.
« La fauna es pron richa aquí, e particulara estènt que lei gòrgas son prefondas, qu’afavorisan de bèstias qu’aiman l’aiga e l’ombra » nos ditz lo delegat de la LPO, Benjamin Kabouche. « S’i tròbon *en particular doas espècias de cacalausas endemicas que son aquí e enluec ». Lei rata-penadas son nombrosas e variadas.
Aquel exemple de proteccion illustra la politica dau Consèu Regionau favorabla a la biòdiversitat, monte s’agís de reservar de crosieras entre d’endrechs monte aquela biòdiversitat es polida. Dison de « tramas » verdas e blavas, segon que se tròbon* en mitan terrestra ò aquatic.
Lo 16 de novèmbre, lo monde dei aparaires professionaus de la biòdiversitat èron accampats a l’Ostau de Region de Marselha, per parlar de l’estrategia regionala d’aparament de la biòdiversitat, justament.
Una relacion a beneficis mutuaus entre societat e natura

Justament, es aquò lo dangier. Coma es atractiva la Provença, lo monde e leis investissèires assajan de s’i amassar e d’i menar de projèctes d’agençaments totei mai destruseires leis uns que leis autres.
Un esquèma regionau de la biòdiversitat deu s’elaborar lèu. Lo diagnostic es dejà establit despuei l’estiu passat, discutit au dintre d’atalhiers territoriaus amé d’elegits e d’aparaires de mestier. Ara s’agis de discutir, d’un biais tecnic, lei mejans d’aparar la bèla diversitat de nòstreis ecosistèmas, e de decidir de mesuras concrètas per i capitar.
Devriá se far au mes de fébrier 2013. La tòca, coma ditz Tomas Fourest, lo capolhier dau servici Natura a l’Agència Regionala de l’Environament, es de saber « coma bastir una relacion a beneficis mutuaus entre la societat e la biòdiversitat ».
Darrier toteis aquelei paraulas, li a la consciénça deis autoritats politicas regionalas que devon far vèire ais aparaires que son trabalh es valorisat, e ais elegits regionaus secutats per leis efèctes de la crisi que la biòdiversitat pòu provesir d’emplechs.
Còrrer lo risque d'un "productivisme esclairat"
Au printemps de l’an que vèn leis Provençaus saupran coma sa Region aurà resistit « a la pression fòrta per un retorn a un productivisme esclairat » coma lo ditz Marie Bouchez, conselhiera regionala socialista, e la delegada ai Pargues regionaus.
Mai dins tot aquò se podèm demandar coma sarà partejat aquela vòlha per la natura, am’una populacion que tròba pas plaça dins aqueu processus de decision, e qu’es en generau taraudada per l’ancia naissuda de la crisi economica.
Segur que la responsa sarà dins lei perspectivas d’emplech ò d’activitats economicas que vendran de la valorisacion de la biodiversitat. A seis aparaires de faire la demonstracion e de la far partejar.
