
Tre lo començament avèm creat un relarg marin aparat a Carri, 85 ectaras, puei en en 1996 avèm fondat la segonda au Cap Corona, sus 210 ectaras. Clafits d’erbiers de posidonias, vertadiers asiles de peis juvenils, que siguèron amenaçats per la pesca au gangui.
« Quand avèm immergit d’estèus artificiaus, segur qu’aquela pesca s’es arrestada e que lei peis son mai nombrós e mai diversifiats » assegura Frederic Bachet. « Lo denti s’es entornat, lo mèro es arribat, tota la tiera dei peis de la còsta crèisse tant coma un molon de nomadas de la costiera : lei lops, dauradas e d’autres ».
Une pouponnière à poissons littoraux qui essaime à l'est

« Còrbs e mèros de la Còsta Blura leis an trobats ais illas dau Frieu » nos ditz lo responsable dau Pargue marin.
E, se la populacien de pescadors a pas tant creissut, au mens a pas tant descreissut coma alhors.
Rèsta an’aquela còla de trabalhar sus la cultura ligada a la pesca. Lei fons marins, una carta va fa veire, pòrtan de noms occitans que son pas conoissuts dei professionaus.
Au larg de Carri, un relarg rocalhós se ditz « Katchofe ». « Crèsi que vòu dire chou fleur » nos dison dos salariats dau Pargue. Segur qu’aqueu cachòfle au perfieu particulier ameritariá d’èstre mai conoissut.