
Avètz bèn legit, Entressen ! L’ancian mai grand bordilhier d’Euròpa a perdut sei nìvols de gabians cabussant sus lei residús arribats chasque jorn ‘mé lo « tren dei bordilhas ». Aquò’s acabat. A l’ora d’ara, es una còla verda au mitan de la plana de Crau. Plus ges de saquètis de plastic de’n pertot, plus ges de fortor , e una usina de valorisacien dau gas vengut dau trefons de ce qu’es devengut una jaça d’energia…
« Aquí meis abelhas son bèn, ges de pesticidas amé lei flors que leis emplegats nos fan créisser », que ditz lo pastre d’abelhas.
A l’ora d’ara, lei deputats e lei senators se charpinhan per saupre s’aquelei pesticides, lei neocorticoides, devon èstre enebits quatecant o dins quauqueis annadas… Es que de butinar pòu lei tuar, amé de tèrras clafidas d’insecticides sistemics.
L’abelha a l’usina a gas pusleu que dins lo camp de caulet-flòris

Aqueu Cevenòu, lo retrobam puei per parlar dau debat parlamentàri. « Siam en urgènci. E, au contrari de ce que dison mai que d’un agricultor, leis alternativas existan ai pesticidas. Avèm mume embauchat un ingenior per leis ajudar a lei metre en òbra, a l’Unaf ».
S’entornam adonc a Entressen. Lo pastre d’abelha Jan Gontier a plantat cavilha , amé sei bruscs , pròche de l’estanh onte arriban leis aigas tractadas per l’estacien d’espurgacien. Aquela recebe totei leis escolaments de la montanha de residús. « Lei flors aquí li convènon ai pichonas ! » que ditz.
L’usina de valorisacien d’aquelei biogàs es enviròutada de bosquets florits, amé d’esséncias exoticas, e d’un plantum mediterranèu, que vos fan un mèu fòrça gostós.
Bèla reclama per l’industria « vertuosa », segur. Mai tanben, l’apicultor nos raconta seis ànsias. « Dins lei tèrras, premier pròche dei aubres fruchaus, meis abelhas son en grand dangier. Totjorn que mai perdèm de bruscs. » L’i a ges de fum sensa fuec, l’agricultor e l’apicultor devrián èstre en osmosa, pasmens lei vaquí adversaris.
Au Martegue lo brusc se farà termomètre de la qualitat de l’èr

Aquela usina, indispensabla per produrre d’electricitat quand lo malhum electric amenaçava de s’espoutir , cremava de fiol, fòrça polluissent . « La mai pièger deis usinas de l’encontrada ! » diguèron leis ecologistas. Era fa detz ans. En 2012, es passada au gas.
Despuei la vaquí benlèu la mai neta de Provença ! L’abelha l’i es en seguretat, e, segur, fa mai de reclama a l’electrician que sei centralas nucleàrias.
« La santat de l’abelha es un sinhau de la santat de l’èr » apiela Xavier Villetard. A Air Paca, l’associacien que susvelha la qualitat de l’èr en Provença, aqueu director operacionau vèn de faire pausar dos bruscs sus la Pagòda, lo centre d’Air Paca au Martegue, au cimèu d’una còla.
Aquí, Air Paca farà de comparasons entre condiciens meteò, nivèus de pollucien au sofre, a l’osona e amé l’estat dei populaciens d’abelhas. « Coma butinan a tres o quatre quilomètres e pas mai, podèm esperar veire una relacien entre nivèu de pollucien et nivèu de santat dau brusc ».
L’experiéncia vèn tot bèu just de s’endraiar. Dins quauqueis annadas, benlèu, l’insècte serà nòstre termomètre de l’èr. Se pòu subreviure.
Ais HLM e a l’Armada dau Salut … de l’abelha
« Dos bruscs que permeton au monde de se parlar, bòrd que se i son interessats, e tanben de se partejar quaranta quilòs de mèu... » ditz Germain Ahoua, lo cap d’agéncia de 13 Habitat, una societat publica d’abitat sociau.
« Mai a l’ora d’ara, un dei dos bruscs es feblàs. Avèm besonh d’ajudas per comprendre e lo reviscolar ». Une ruche dans mon jardin, l’associacien qu’a acompanhat tota l’escomessa , es aquí per ajudar.
L’abelha a la ciutat es un afaire que s’espandís, amé son malhum d’afogats. « Ne’n trobaretz, de bruscs, tanben sus la teulissa de l’Armada dau Salut, e d’una ensenha d’amoblament au mitan dau relargàs de comerçi de La Valentina ! » que ditz Agnès Verdelet, l’encargada de projècts d’aquela associacien.
E lei bruscs seràn pereu en cò de tot plen d’amators qu’an un jardin.
« Aquí son mai en seguretat, a l’ora d’ara, qu’au mitan dei tèrras » regreta Enric Clement. « Lei flors son enverinadas per elei dins lei pèças facturadas , mai mume l’èr li fa de mau. »
En riba dau Rin, fa quinge ans, dètz mila bruscs an patit d’un espandiment de pesticides. Sec e ventós, lo temps aviá semenat son poison a de quilomètres. « E en Lauragués, avèm agut lo mume auvàri fa quauqueis annadas ».
Lo vonvon de l’abelha, davant vòstre balcon, que vèn butinar vòstrei flors, vaquí benlèu lo futur de l’espècia, que li farà pas tant de mau coma la pèça de caulet-raba dau país sestian, o lei tieras de pomiers de la vau de Durença.