Dins aquel estudi, l’imatjariá medicala, avans e après la jacina , a mostrat que 25 fremas acochadas avián agut de chanjaments estructuraus de son cervèu. Lei relargs dau cervèus associats ais aptituds socialas coma aquelei de la percepcion deis esmogudas e dei desiranças d’autrú èron pertocats. Es mai o mens lei mumes que son afectats per lei autistas.
Mai de far vèire an aquelei maires de fòtos de seis enfantons reviuda lei mumes relargs.
Se una montada d’ormònas fuguèt ja observada per d’adolescentas, qu’avián modificat l’activitat de son cervèu, jamai va fuguèt, per de fremas acochadas.
En mai d’aquò, quasi dos ans après l’acochament, aquelei maires vesián aquelei reducciens d’activitat dau cervèu mantengudas. Lei cercaires dison que seis estudis podrián ne’n dire mai d’avança sus la qualitat d’estacament a sei bèbès dei maires, tre avans l’acochament.