
Mon paire, mestre d'escòla, fasia una formacion per esser professor de collègi a Montlignon (95) a trenta kilometras de Paris, dau temps de l'annada escolari 1967-68, e avia menat sa familha a la capitala.
Aquela annada foguet la pus negra de la vida de ma maire: ela qu'avia totjorn viscut defora, a l'ort, amb sas abelhas.. s'es retrovada dins un apartament, sens conneisser degun, e sens poder ligar coneissança amb las veisinas, ela que devia repetar sas demandas als comerçants que comprenian pas l'accent del Miegjorn.
En Mai de 68, me soveni que soi pas anada a l'escòla mentre una setmana.
Onte demoravam, i avia un pòsta d'essencia de l'autre costat de la carriera, e me soveni que las veituras fasian la coua, mai que d'una ora, per aver, me sembli, per 5F de carburant (sabi quante n'en fasia).
Tanben, me soveni de ma maire los un o dos còps onte mon paire es anat manifestar a Paris amb de collègas.

Ai pas sovenir d'aver mancat de quicòn, mai es totjorn ausit ma maire dire que la familha s'era sarrat la cencha, avia fait la setmana amb una règa de bocins de sucre del fons de la boita, que i avia pus res dins los magasins: pas pus d'òli, de sucre, de pastas, de ris…; las gents avian fait de provisions… E ma maire de repotegar qu'a son ostal del Lengadoc auria agut los liumes de l'òrt, las conservas, lo pòrc en saucissas o cambajon…

Las annadas qu'an seguit, eriem tornats dins lo nòstra Miegjorn e mon paire escotava las cançons de Marti, Mans de Breish, Beltrame o Patric… e pensi qu'aquò aget mai d'importancia dins ma sensibilitat o conciença politica. "Vos vòl parlar d'un païs…".