
Mai fins qu’ara es subretot per sei cants qu’aqueu pielon dau Ceucle Occitan de la Seina s’es facha conéisser.
Au començament de mars encara, a la glèisa de Berta, fasiá clantir de cants de fremas amb un de sei gropes, Marombrina.
" Siam quatre que recampam de cançons d’a passat temps, dau Piemont o dau Lemosin, que dison la condicion feminina. E mai que d’una seriá d’actualitat, coma aquesta que nos parla dei fremas picadas ! »
De cantar ne’s afogada despuei l’escòla normala, ont aquela anciana mestressa de mairala, trevava l’atalhier d’occitan dau cantaire Danieu Daumàs. « De cors que fasiá ambe sa guitara ».
Ambé Marombrina vèn de sortir un segond CD, e quand lo grope fa pauseta, ela canta sus un projècte instrumentau, Largada , dau nom de la còla « ventosa » acampada per Miqueu Tornan ambé de musicians de tria .
De cantar leva l'ansia

« fa ben vint ans que se trobam de cotria dins de gropes vocaus ! » aviá agut creat Escanceus, fa quauqueis ans.
E encara lo duò vocau occitan Jòia. E, se cantar es un mejan de far conéisser la lenga de son país, es tanben per aquela que se ditz « cantairitz dau dimècres », un biais « de se levar l’ ansia e d’escampar lei auvàris ».
Deu anar fòrça, bòrd que la viatz sempre sorrire.