
Enfin, foguèt per elei un vertadier mercat. Mentre tótei fau destriar lo Catalan Josèp Tapiró (1835-1913) que lo Museu Nacionau d’Art de Catalonha li consacra una bèla mòstra. Per aquélei que l’aniran vèire, auràn l’escasença de comparar son òbra am’aquélei dei pintres viatjaires de son temps.
Eu, plantèt cavilha , es la diferéncia dei gròssas. E s’interessèt segur a la beutat dei chatas vestidas per la fèsta, mai tambèn ais ermitans e àutrei romieus o apòstols musulmans de l’una o l’autre sècta qu’avián alora d’importància.

Mai aqueu passat de fantasiá venguèt am’eu se confrontar a la realitat tala que la podiá vèire. Ansin vesèm amé sei telas de nistons marroquins s’adestrar a la guèrra per juèc. An un moment que s’alestissián lei revòutas saunosas de nacionalistas, embugats de l’idèa religiosa, còntra leis infideus colonialistas.
Tapiró foguèt segur pas lo solet pintre catalan au Marròc, que Jaume Batlle o Josèp Serra Porson li trabalhèron tambèn. Mai coma eu i restèt, nos fa vèire pereu que la pintura orientalista foguèt un mercat.
Chasca annada o quasi, Tapiró s’enanava en Anglatèrra, onte un public d’amators li crompàvon sei telas. Es beleu per aquò que la mòstra barcelonenca fa vèire tant d’òbras vengudas de colleccions particularas, a costat d’una polida tiera de telas que garda lo musèu-lume de Catalonha.

Tanger èra alora una ciutat pichòta e tipica en riba de mar. Mai après la mòrt dau pintre, en 1913, la vila devenguèt a estatut internacionau, denant qu ’un plan d’urbanisme la trasformèsse radicalament alora que la modernitat a l’occidentala endralhava un reviure dei revòutas berbèras.
Après Tapiró lei pintres faguèron ren que passar, raubar de moments, de colors, d’ambients, denant que de s’entornar leu vendre an un public totjorn que mai atrivat per l’anecdòta.
Jusqu'au 14 septembre 2014, prix pour l'exposition temporaire : 4€ (compter une dizaine d'€ pour l'entrée complète du musée; très belles collections d'art roman, gothique, baroque et classique). Métro Espanya, puis 500 m à pied ou autobus.