Es dins l’encastre d’aqueu festivau sestian que lo Cep d’Oc a prepausat ais enfants d’escotar l’istòria dau lop que voliá chanjar de color. Aqueu succès de librariá es ara revirat en occitan de Provença, e se tròba disponible sus lo site de l’Aeloc.
« An poscuts veire qu’es possible de comprendre una istòria sensa conoisser totei lei mòts que la compausan » sotalinha Maria-Francesca, qu’animava l’atalhier. « Per elei, bastava de doas afiermacions : « m’agrada » o « m’agrada pas ».
De charradissas siguèron endraïadas amé lei parents, « que totei sabián pas que nòstrei lengas romanas son d’una muma familha » ajusta Maria-Francesca, « nimai que lo provençau es una varietat de l’occitan ».
Sus papier o sus paret

E, se la soleta dificultat èra d’escriure lei noms dei colors dins de bofigas , ges d’empacha, que totei li an capitat.
Aperaquí trenta enfants an participat a l’atalhier, avans que de s’entornar a l’ostau amé sa BD.
Mai d’autrei an pas poscuts va faire…Que son lop l’avián dessenhat sur la paret… Per un còp èra permes !