
Au castèu de Rastatt, una imitacien de Versailles, a un còp de fusiu de l'Alsaça, trovèri ges d'emplegat per prononciar una fraseta de francés. Ma soleta coneissènça de l'alemand mi vèn dei cantatas de JS Bach; "Also hat Gott die Welt geliebt", "Lobe den Hernn, meine Seele"... es malaisat de plaçar dins una discutida.
Dau caire alsacian, l'alemand si parla dins lei negòcis e leis aubergas mai a ges de presènci publica dins lei vilagis e lei ciutats.
Li a pas mai de vint ans, lei parlars alsacian d'un caire e badés de l'autre èron encara fòrça vius e permetien una perfiecha comunicacien. Convèn d'apondre que si sèmblon fòrça. La reculada de l'alsacian es ailàs una realitat ; mai d'un de sei locutors naturaus m’òu diguèt.
Era pasmens lenga internacionala d'Euròpa que laissa ara plaça a l'englés o puslèu au globish, un charabia mescladissa de mots d'englés. Es en globish que si faràn deman boana part dei charradissas amicalas entre joines Francés e Alemands.