
Après aguer cercat dins son ordinador, m'a menat a l'estagiera ente avèm trovat "l'Alsacien sans peine" et "l'Alsadico" (francés-alsacian), ren de mai.
Aquelei doei maluros obragis èron perduts dins la seicien libres en alemand. Solet, ai cercat puei lei libres en occitan, esconduts elei dins la literatura francesa: "l'Occitan sans peine" d'Alain Nouvel ; "le Provençal de poche" e "le Languedocien de poche".
Siam privilegiats a regard dei Catalans qu'an un solet libre dins la mediatèca. Ai trovat tamben "Parle moi Ch'ti", "le Wallon sans interdits"... Ai trovat encara "le Corse sans peine" sus leis estagieras de "Littérature italienne". Lo solet libre en breton, l'assimil, es emé "le Gallois de poche" sota l'etiqueta "langues celtiques".
Sieu estat espantat que li aguèsse ges d'estagiera "langues de France" o "langues régionales". Quora una ciutat que acuelhe lo Parlament Europenc, emé la pretencien d'èstre capitala e caireforc d'Euròpa presenta lei lengas de França d'un biais tant pietados podèm afortir qu'es ren de mai qu'una ciutat provinciala francesa que si vòu donar d'auret mai que manca d'ample.