
Amé sei fremas nudas dins l’arena e l’onda que careça tot, lei simbòles de la sexualitat èron evident dins l’òbra d’aquel Arlatenc naissut en 1934. Era benleu la rason de sa capitada publica. Am’eu la Camarga serà plus lo reiaume dei moissaus, mai aqueu de la beutat en negre e blanc.
Lo joine fotografe (a pas mai de dètz e nouv’ ans alòr) se fai amic amé Picasso a partir de 1953. Aqueu qu’es vengut veire lei corridas en Arle, se tròba amé lei fòtos de Clergue sota lo nas.
Se’n ofensa pas, au còntre li demanda d’autras clichats. Lucian Clergue obrarà mai d’un an dins l’unica amira de far veire son trabalh au pintre, que se tròba sedusit per la tiera d’imatges dei « Sauta-en-l’èr »
En 1968, amé l’escrivan Michel Tournier, crea lei Rescòntres d’Arle, que consacran au lengatge de l’imatge. E onge ans après, lo vaquí que presenta una tèsi a l’Universitat de Provença, sus lo « lengatge deis arenas » ; sensa una paraula escricha, mai am’una tiera de fotografias e pas mai.
Despuei 2006 èra sòci de l’Acadèmia deis Bèus Arts, lo premier e solet fotografe de s’assetar sota la copòla.