
Mai la conselhiera municipala delegada a la Propretat urbana, a la Gestion deis obras, a l’Aparament dei bèstias, l’es tanben a la Promocion de l’Identitat Provençala e Occitana dins la ciutat, l’espaci public e lei politicas culturalas.
E es aquí que comptarà son istòria personala, militanta e professionala. La baila de l’Ostau de quartier dau centre ciutat pòt pas concebre que l’accion politica siegue autra causa que « de trabalhar a l’egalitat dei drechs per totei ».
V’a vougut quand s’agissiá d’assegurar lo drech ai vacanças per lei dròlles de familhas defavorisadas, e li pensarà dins son accion per « metre au lume la cultura viva au nòstre, aquela provençalitat que demòra tròp intima. La Provença es aquí tanben, e mai i veguem pas ges de tèrra de lavanda ; va faudrà sotalinhar ! »
Premier lei projèctes, lei budgèts puei

Coma farà ? Lo metòde, lo vòu estrachament liat a son biais de faire dins l’educacion sociala e populària, son univèrs costumier : militantisme, escota … e premier lei projèctes, puei lei mejans.
« L’argent public serà rare, e es sus la basa dei projèctes qu’anarai cercar lei budgèts. Au començament, fèm ambé « zero », puei quand arriban lei dardenas , sabèm que farem pas que que siegue amb aquelei ».
Adonc, es demandaira. « Espèri leis associacions, per leis escotar, e vòli li dire que de mon mestier, ai aprés que l’impaciéncia sèrve de ren, e mai que, solets, fèm ren ! » E d’ajustar : « siáu pas aquí per dire çò que fau faire, mai per veire ensems coma va faire ».
La reforma dei temps escolàrs, una escasença per la lenga ?

« Sabi ben qu’aprendre la lenga occitana, o provençala coma vodrètz, es bastir la passarèla vèrs leis autrei lengas qu’auràn, leis escolans, d’aprendre puei. E aquela es la nòstra, mai aisada » ditz l’anciana pichona de Bòrmas, elevada dins una bastida ambé tres generacions, e qu’a aprés la lenga, « qu’entendi, mai ailàs, que parli pas », ambé sei grands.
La reforma laissarà de possibilitats interessantas ais animators associatius que vòudrián far d’animacions ; tres quarts d’ora cada jorn per d’activitats, avans que lei nistons s’entòrnan au sieu l’après-dinnar.
Lei regionalistas que vòlon espandir la practica de la lenga saupràn que, segur, l’animacion es pas encara un ensenhament de la lenga, mai dejà una marca de volontat municipala.