
L’ escaufèstre siguèt puei prefond dau costat de Seta e d’un biais generau de la riba occitana de Mediterranèa, bòrd que de làmias l’i èron vistas pereu.
Psicòsa o recrudescéncia au nòrd d’una espècia que se rescòntra puslèu au sud de la mar blura ?
Lo dètz d’avost, vaquí que Jan-Pau Ballotin e son fiu Olivier, dos pescadors de La Seina, veson pitar una brava bèstia am’aleiron, que finalament se fa veire, e que vira alentorn dau batèu un quart d’ora de temps.
« Puei avèm remontat la lència , que quauqua ren de gròs li aviá pitat » qu’a ditz Olivier Ballotin au jornau Var Matin puei. Après un quart d’ora de lucha, s’apercebèron qu’èra un làmia de 25 quilòs, que relarguèron a la mar.
Rescaufament e aparament deis aigas per explica

Doas rasons son en generau evocadas per explicar que se rescontran mai lei làmias en Mediterranèa nòrd despuei una trentena d’annadas : premier la dubertura dau canau de Suez auriá rendut mai aisat lo passatge de làmias bluras de la Mar Roja a la Mediterranèa, au fieu deis annadas; puei lo rescaufament climatic auriá fa de nòstreis aigas septentrionalas un polit ecosistèmi, per aqueleis espècias que restavan mai volontiers dins lo sud.
Enfin, la subre pesca au sud, e l’aparament deis aigas au nòrd, aurián fach de la riba nòrd una despènsa dei bèlas per lei pèis ferams.
La màger part dei làmias se veson pus au nòstre
En veritat li auriá mens de squales qu’aperavans en Mediterranèa. La làmia blanca, que se rescontrava mai que mai au siècle XIX s’i seriá pus vista despuei fòrça temps.
« Per la màger part deis espècias avèm perdut 90% deis individus » que sotalinha l’oceanològue Francesc Poisson, estacat au Musèu oceanografic dau Monegue.