
Levat dau sòrt que li es contrari, de la venjança que lo fa avançar, rèsta tot parier, amé son biais de pensar, sensa jamai comprendre sa filha, nimai l’escotar. E, amé lo mesprètz dei cortesans, serà la rason premiera de la fin tragica.
Lo Festivau sestian qu’imaginèron en 1947-48 Gabrieu Dussurget e la comtessa Lili Pastré, au contrari a degut cambiar, eu, per subreviure, puèi se desvelopar. E maugrat lei crisis que, regularament, l’aurián poscut estramassar.
Premier en 1972 que lo Casinò municipau d’Ais, son premier mecèna (una Lèi deis annadas 1940 permete ai casinòs de subvencionar la cultura puslèu que de pagar l’impòst) tombèt en falhida.
Puèi segon lo nivèu d’ajuda de l’Estat s’auça o s’abaissa lo nivèu de ce qu’es prepausat. Fins qu’a cinc opèra s en 1971, l’annada qu’es presentada l’òbra en occitan de Renat Nelli e Jaque Charpentier, Beatritz de Planissòlas (de legir Aquò d’Aquí 242), a un solet en 1996, mai un bèu : Semele, de Haendel, déjà mes en scèna per Robèrt Carsen, que retròbam en 2013.
37,5 millions d'€uros de retombées économiques...dues d'abord à un public provençal

Am’ un budgèt d’aperaquí 20 millions d’€uròs, « es pasmens aqueu que còsta lo mens car » assegura Franços Vienne, son clavaire. La diferéncia es pasmens bèla amé lei uech milions de recèptas, entre bilhets venduts e produccions que víron puei dins lo monde.
A l’ora d’ara aquela entrepresa qu’es lo Festivau lo mai ancian de Provença, assaja premier d’atrivar de mecènas richàs, e dei gròs, d’aquélei que vòlon pagar 100 000 €uròs e mai. Ja leis entrepresas pàgon : Vivendi o la Fondacion Orange amé d’ajudas mai pichonas e localas.
Mai tot aquò fa de retombadas economicas, coma l’a mostrat l’an passat un burèu d’estudis parisenc especialisat, Nova Consulting. Lo Festivau despensa 27,5 M€, e endralha 37,5 M€ de cròmpas e despensas que fan lei 83 500 spectators.
Lo vièlh estudi de l’INSEE en 1991 nos apreniá que mai de 50% d’aquélei despensas lei fan lei Provençaus, lo premier public d’aqueu festivau « internacionau ».
Une création d'opéra chaque année
Am’aquò segur qu’a costat dei produccions tant coneissudas coma lo Rigoletto o lei Mozart (un Don Giovanni, en 2013) lo Festivau sestian crea chasca annada una opèra.
En 2013 a partir d’una novèla de Julio Cortazar, es The house taken over, de Vasco Mendonça, que s’ajusta a la bèla tièra que còmpta tambèn Written on skin, de George Benjamin, tótei doás messas en scena per Katie Mitchell, una especialista de l’embarrament e dei muralhas scenicas que simboléjon l’embarrament deis individús.
Es aquò l’istòria de The house (L’ostau envasit), onte sòrre e fraire apàron l’ostau de familha coma lei tradicions, fins que la tradicion desincarnada lei buta au defòra, vèrs sa vida a viure.
En 2013, aqueu festivau en bòna santat tant financièra coma creativa prepausarà tambèn un Elektra (encara un istòria d’embarrament, redobtable) de Richard Strauss, mes en scena per una autra celebritat, Patrice Chéreau.
