
Ben segur, seis nombrós amics se’n rementaràn premier coma l’amic Robèrt, aqueu qu’aviá sempre lo biais de portar una critica ai projècts tant ben liscs de la Tecnocracia, pontuada d’un rire sieu ben particulier, clar i aigre tot d’un còp.
Robèrt Gago naissut pròche d’Oran en 1947, arribava dins l’Exagòne, promier a Niça, amé sa maire a l’independéncia argeriana. De sa prima joinessa argeriana gardava sempre una sensibilisacien ai drechs dau pòple cabile.
Après mai de 1968 que lo trobava estudiant d’istòria a Niça, s’engatjava dins lo movament de remessa en questien de la societat, en particulier a la Gaucha Proletariana, mai s’interessava ja ai luchas de recuperaciens culturalas e ais escomessas dau regionalisme. Entra alòr au movament Volem Viure Au País, vèrs 1977, puei crea lo Partit Occitan en 1987, onte èra encara sòci a sa mòrt.
Còntra la tecnocracia sempre
Lo POC es ligat ais ecologistas d’EELV, adonc eu li adus una dimensien sociala, e s’interèssa mai que mai a l’agençament dau territòri. Lo vesèm segur fòrça engatjat còntra lo projèct tecnocratic de Linha de Granda Vitessa entre Ais e Niça, que refusa amé l’ultima energia, mai tanben tant engatjat dins la creacien d’un Pargue Regionau de la Santa Bauma, onte adus aquela dimensien d’un agençament democratic : lo país per sei gents.
Son biais èra sociau e mai que mai a la defensa dei pòples oprimits : lei Cabilas d’Argeria coma lei Grecs matrassats per l’Unien Europenca.
« Dubèrt au dialòg, benvolent encara que sempre drech dins sei convicciens, totjorn coerent dins son oposicien a l’antidemocratisme coma a la tecnocracia », es coma aquò que lo resuma per Aquò d’Aquí Gerard Tautil, son amic de cinquanta ans.