
Joan-Pèire Baquié ven tot bèu just de pausar l’ultima pagina d’aquela traduccion, en niçard. L'animator de la vida occitana niçarda a passat de setmanas dins l’univèrs d’aquela joina (es naissuda en 1977) escrivana venguda dau freg, que rescaufarà l’edicion en lenga nòstra.
Purga, son roman lo mai celèbre, fuguèt una capitada en librariás l’annada 2008. En Finlanda segur, que 300 000 libres li fuguèron venduts dins una populacion de pas mai de quatre milions d’abitants. Puei reçaupèt en França lo prèmi Femina, e aqueu de la Fnac.
L’istòria d'aqueu promier libre èra tota facha exprès per un public occitan. Lei lengas li tenon una granda plaça. Doas fremas an viscut, l’una l’occupacion de l’Estonia per leis Alemands, puei lei Russes. L’autra, mai joina, aviá fugit la Russia a pena desvestida de son passat sovietique mai per devenir una mena de macarèla. Lengas germanicas, finesas, russas … problèmas de la compreneson entre gens que son escartelats entre culturas son la carn d’aquela istòria que fa ressòn amé la vida de l’autora ; Sofi Oksanen es la filha d’un òme que fugissèt l’URSS per viure en Finlanda, onte trobèt sa maire, ela Estoniana.
Histoire de traduction ...et d'amitié

Se tròba que son traductor francés, Sebastian Cagnoli, es un amic de Miquèu de Carabatta, professor d’occitan a Niça. Es coma aquò que s’endraièt l’idèa d’una traduccion en occitan de Quora despareissèron lu colombs (Kun kyyhkyset katosivat), que l’escrivana presenta coma lo tresen contravent de son òbra romanesca sus l’istòria de l’Estonia.
« Vequí una òbra dont lo sòrt dei pichini nacions dont si mesclan li lengas, fa resson emb’aquela de Niça » que nos disiá Joan Pèire Baquié, alòr qu’a la fin de janvier, nos parlèt per lo premier còp d’aquela escomessa : tradurre, coma l’a fach Miquèu de Carabatta, una òbra de tria, qu’es un succès au mens europenc. Es aquela escomessa que sedusèt son traductor francés, lo Niçart Sebastian Cagnoli.
Fuguèt tanben l’escomessa dau CREO Provença, que s’estaquèt de mes e de mes an aqueu projèct qu’edita ara, amé l’ajuda de l’Insitut Finés, e una briga dau CG06.