
Aqueu que sabiá parlar a totei
Au comitat de pilotatge, tot bèu contràri dei grandei declaracions de principis dau representent de l'Unioun prouvençalo, s'acontentava de suggestions. « Bessai que podriatz faire aquò, i'a aquel òme, sabetz... »
E s'a la començança, i'aneriam un pauc per principe, s'aviseriam lèu que s'enganava pas : ambé lei productors de granas de Malhana, ambe lo baile de Shell Berre que conoissia per lo Rotary, nos fasia aprofiechar de sei contacts dins totei lei mitans tot en respectant la nòstra libertat de jornalista.
M'avisere tamben que per « la causo », podia venir un flame negociator come lo còp que partigueriam totei dos a Annecy per negociar lei drechs TV de Lucky Luke ambe un baile de la finança.
La tolerencia, aquò's pas estre moligàs ! D'aqueste costat, sensa se n'avisar, me semondia de belei leiçons, lo Lucian.
Sensa jamai renegar seis idèias, fuguèt perèu lo mesteirau testard dau recampament « d'aquelei que fan » contr'aquelei que s'acontentan de dire e que fan ren levat de degalhar l'argent public. Refusava de se batre per saupre la grafia de l'epitafi d'una lenga.
Au festenau dau Martegue mai tamben a l'AELOC, a TELEVOC que n'en fuguèt crese ben , president o au COL'OC onte, ambe testarditge, fasia avant ambe sei colègas Marc Audibert e Joan Saubrament. Aquelei d'aqui, que per galejar leis apelave lei 3 « stoges » an menat, ambe umilitat e teneson, una òbra formidabla per nòsta cultura.
Jamai Lucien mancava una animacion dau CEP levat quand barrutlava dins de crosieras que lo menavon a l'autre bot dau monde o que varalhava Provença dins sa 4 chivaus decapotable...
En janvier 2013, recamperiam nòstei fondators per lo reiaume e la presentacion dau promier DVD dau CEP d'Oc : « Une vie au service de la langue » que n'en podetz vèire un escapolon sus lo site cepd-oc.fr.
Ai lo sentiment vuèi qu'avèm pas pres la mesura de la dralha que durbissian : aquela de la tolerencia e de l'umanisme dins un païs que s'embarra pas dins lei 3 A (Arles-Avignon-Aix) mai se duerb sus l'ample dau monde.
Un darrier sovenir. I'a tot bèu just un an, nos avia convidat, Lucian, dins son ostau de la carriera Sinetis (au Martegue, onte restava, ndlr) onte Lorette avia alestit un bolhabaisse de Sant Crebassi.
Dins l'ambient calorent de la taula e de l'amistat, fasian navigar lo siblet : era l'istòria dau pais que desfilava dins sei racòntes crosats e ai un solet regret : pas leis aguer enregistrats.
Au Félibrige, il portait la cigale (Sainte-Victoire) de Pèire Rouquette, et avait rendu hommage au défenseur des Républicains catalans (Prouvènço, Catalougno e pouësio - ed. Prouvènço d'Aro, 1991).