
E l’aventura dura despuei 2006 ! per totara la vintena annada la revista Patrimoni arriba en cò
de seis abonats. Lo trimestriau dins son n° 112, d’abriu, parlarà deis originalitats de l’Espaci arqueologic despartamentau de Montrozier, en Avairon, bòrd que
lo jornau s’interessa d’en premier a la coneissença d’aqueu despartament. Vos farà conéisser tanben la familha senhoriala dei Gozon, e sei possessions en particular en Roerga onte an furnat
leis arqueològues fa quauqueis ans. Puei vos farà coneisser mai lo biais de viure de la dindoleta, que nos en tòrnan per miliers d’aquesta passa primadièra.
Lo patrimoni, segur, mai dins totei seis aspèctes, tròba plaça dins aquelei 36 paginas de chasque tres mes : lo bastit, la natura… e la lenga dau país. Verai que tre lo premier numerò Patrimoni a regalat sei legeires d’una cronica en lenga nòstra. E fa pas ren que testimòni, que vos rementam que l’enquista de l’Ofici permanent de la lenga occitana, dins son enquista de 2021, a trobat que dins Avairon fins qu’a 27 % dau monde disiá èstre en capacitat de menar una conversacion en occitan.
A Bernat Verdié, lo creator, li faliá partejar la lenga dau paire, e la transmetre, mai sensa pantaïsar
de tròp. Am’aquò li donem la paraula : « Dins l'idèa de la partença voliái que lo contengut siá tot en occitan. Mas tractar d'ensemble dels patrimònis dins nòstra lenga semblava pas una bona idèa.Tanben ai retengut lo títol e 2 a 3 paginas en occitan. »
Chasque liurason prepausa una bèla cronica en occitan
Bernat a sachut que son « patès » èra una lenga prestigiosa, gràcias a la lucha per un Larzac sens Armada, dins leis annadas 1970. E dins aqueu n° 112 lei legeires podràn entendre parlar dau monde avaironenc que cantavan, a tot prepaus, avans que la television arribèsse dins leis ostaus. Adonc vos prepausarà lo tèxte de cançons dau curat Joan Vaylet (1845-1936).
Per s’abonar an aquela revista preciosa de 36 paginas, fau escriure a patrimoni.com@orange.fr o demandar d’entresenhas au 05 65 61 63 74. Se pòu crompar pereu au numerò dins lei quiòsques d’Avairon.