
Ja en Lengadòc una familha sus quatre se compausa que d’un parent solet, e aquélei an creissut entre 1999 e 2011. E en Provença es tot parier, en plaça de la proporcien d’un sus cinc per França tota.
L’estudi menat per l’Insee regionau amé 170 000 personas questionadas, nos fa conéisser que Provença es la tresena regien la mai pertocada, onte la familha monòparentala regarda 242 000 enfants. Es a dire 21% dau totau dei minors. Es ben mai que lei 17,9% per l’exagòne entier.
Pas tant de veusas que de separaciens

De sotalinhar que 13,4% deis enfants de familhas monòparentalas son naissuts de fremas qu’avián pas d’òme a l’ostau. Un per cent mai qu’en França.
Aquela situacien jòga pas en favor de la natalitat, es segur. Mai que tot, es lo signe d’una gròssa precaritat sociala. Quasi 24% dei maires solas son caumairas, alora que son una briga sota 14% quand vívon en pareu.
E pas besonh d’estatisticas per saupre qu’es una escomessa pas possibla per trabalhar amé de nistons , per una maire soleta. Maugrat tot l’estatistica ajuda a ben s’en assegurar : 40% de seis enfantons van a la grépia quand la maire sola trabalha a temps complet, alora que pas mai de 30% d’aquélei de fremas en pareu l’i van.
Caumairas o trabalhairitz, lei vaquí pauras

Mume lei maires solas trabalhairitz sont pertocadas per la pauretat, que son un tèrç au nòstre. « Sabèm pas perqué, mai am’un percentatge equivalent de familhas mé la maire sola en Nòrd Pas de Calais, avèm pas tant de pauretat » s’estona Marjoria Martin, qu’a menat l’estudi per Provença.
Es que la mitat d’aquélei familhas provençalas vívon 'mé mens de 1230 € per mes (ajúston lei salaris e prestaciens, l’Insee, puei lèvan l’impòst), mai l’estudi va ditz, sensa la redistribucien en prestaciens socialas, la situacien seriá catastrofica.
L’estudi de l'Insee regionau èra co-pagat per la Regien Provença que voliá saupre coma « evitar an aquélei familhas la trapèla de la precaritat » qu’escriu Francesca Rastit, la delegada regionala ai drechs dei fremas. Per ela faudriá « agir per mai inserir aquélei fremas sus lo mercat dau trabalh… e favorisar son autonomia tre l’atge mai joine ».
E se leis entrepresas faguèsson tambèn l’esfòrç de s’adaptar ? Segur que va fan ja pas tant per inserir lo monde endecat …