
Rars son leis obratges que son pensats mai qu’aqueu. Fa seissanta ans que s’amadura. Ara que lo fruch es lèst, lo legeire lo pòu culhir francament, o rapugar çò que vòu.
Perque lo monde de Daumàs es Un –un monde dau gaubi, dau còr, de l’umanitat una – e fach de diversitat : la mar, l’estiu, l’amontanhatge, lo vilatge, lei mila e un personatges que de conéisser un tròç de sa vida pòu ajudar la nòstra.
E es verai que, se l’artesan companhon deu faire un cap d’òbra un còp qu’a virat en França, Daumàs publica un cap d’òbra un còp qu’a virat en la vida.
Aqueu mèstre d’escòla militant de l’occitanisme dins leis annadas 1970, canta de bòssa-nòva, e escriu de libres despuei un brave moment, en francés e en occitan. Amb « Païs », se l’occitan li es ben present, passa mai d’un còp dins lo tèxte francés. Vaquí un mejan de rementar que la lenga pòu tot dire, v’a fach tant de temps !
L'essentiel n'est pas dans la couleur du drapeau

D’escotar l’autor parlar de sa relacion amb lei Valadas d’Itàlia, dau biais d’i organizar la vida culturala, comptant que sus d’associacions sens la mendra intervencion de l’Estat, o dau juec de la pauma (qu’alhors se diriá « pelòta »), ara pròpri a la comuna d’Artinhòsc, mejan màger d’integracion de « l’estrangier », lo sentiment s’afortisse que l’essenciau es pas dins lei colors dau drapèu, mai dins l’eiretatge de nòstrei gents, que nos permete de faire avans.
Lei fòtos de Daumàs son en rapòrt amb sei tèxtes, bèus, e, segur, elei tanben dison lo país.
Se faliá renjar « Païs » dins la categoria dei bèus libres, aqueu o seriá perque s’i tròban de bèleis amas en meme temps que de bèus imatges.
Tessons de vies
Fau adonc intrar dins lo monde de Daumàs per assajar de retenir, a cha tròç, pauc a cha pauc, un pauc de la vida. Es coma nos va ditz, en francés, quand se rementa qu’un jorn que cavava la tèrra per li trobar quauquei brigas de terralhetas d’avans :
« C’est comme les gens…il suffit qu’on les écoute, qu’on les entende. Il suffit qu’on se souvienne…La vie est là, dans leurs fatigues et leurs victoires, dans leurs dépits et leurs matins de paradis, leurs recettes d’espoir. Ces tessons de vies racontent l’éternelle histoire des hommes ».
Coma « Païs » va fa.

