En Arle, vaquí lei chivaus camargencs e davans élei la tiera deis elegits que cèrcan lei votz mancantas, an aquélei Regionalas que se debanaran dins sièis setmanas. E n’en mancan gaire, d’aquélei politics.
D’una man de Ròse dotge a quinge mila manifestaires per « de drechs per la lenga d’òc », acampats per l’IEO e la Federacien dei Calandretas. De l’autra man, aperaquí 4000 que manifestan, bòrd que « Prouvenço reguigno ».
En principi li auriá pas fòto, lo rapòrt es d’un a quatre. Pasmens, per lei Provençaus, es la segonda que portarà pèire deman ai politicas, o au manca de politicas, per la lenga regionala.
De joines, de joines emai de joines…
Pasmens, aqueu va vesèm clafit de joines. Son élei la suspresa. « Es que vòli gardar nòstrei tradiciens, mai am’un solet licèu qu’ensenha la lenga, me sembla perdut ! » ditz Soizic, d’Auch, pas mai de quinge ans.
« Espèri que deman podrai trobar un trabalh onte la lenga meuna me serà utila » declara Guilhem, d’Aurenja, que passa son temps a escriure de demandas d’emplecs.
« Comprèni mume pas que podèm gardar un drapèu provençau se la lenga clantís pus ! » lança Eve, que nos vèn dau país d’entre Durença e Verdon, onte es liceana.
Acabada la creissénça de manifestants per la lenga occitana
Mai per élei, ges de perspectivas en fin de passacarriera… Ges de discors, de crida, de messatge. Lei organisaires fan chut-chut, coma estorbits.
Amé 30 000 manifestaires en 2012, a Tolosa, la Coordinacien aviá tot plen de causas a dire ai candidats de l’eleccien presidenciala. Li aviá lo president dau Senat, Jan Pèire Bell, per l’entendre, e de candidats…
En 2015, amé mitat mens de marchaires, trobam, segur, d’elegits. Per lei Provençaus vesem Marc Vuillemot, lo premier cònsol de La Seina, mé son ajoncha Cecilia Jourda.
Lo conselhier regionau Arvei Guerrera, e quàuqueis autres. Mai pas Cristòu Castaner, lo candidat PS de Provença, nimai Crestian Estrosi, aqueu de Les Républicains. E d’EELV de Provença, n’en trobam pas mume un.
Dei liberaus ai frontistas, passant per lei socialistas, lei candidats avián chausit lo cortègi collectivista

EELV l’i es pas mai qu’a Montelhier e desèrta totalament aqueu terrenc. E la frema dau jorn, Marion Maréchal Le Pen, i pòu dissertar, am una ignorança prefonda, sus la Charta Europenca dei Lengas Minoritàrias, que li tròba una dispausicien que la França a pas retenguda.
Segon ela, « seriam constrenchs de traduire tótei lei documents admenistratius en lengas regionalas ». E, ben segur, "darrier lei lengas regionalas, s'agís pas de donar de drechs a l'arabi".
Lo fantasme pòu tranquilament remplaçar la realitat. De 3 a 4000 personas seran per carrieras sa caucien. Son pas vengudas per aquò, mai tant pièger, chascun pòu lei comptar coma sieus.
Lo succès relatiu d’Arle, la revirada relativa de Montpelhier, faudrà ben que quauqu’un assage de leis analisar una briga. L’avuglament e lo repròchi asseguraran pas leis endemans.
L’estrategia localista paga mai que la veritat scientifica

Am’una bèla ajuda publica que pertòca uei lei 200 000 € e dos salariats que pòdon obrar de lònga, an mai que tot agut lo biais de trabalhar leis elegits locaus dins un triangle entre Sant-Romieg, Arle e la Mar de Bèrra.
Aquí fa d’annadas que se fan fotografiar mé leis elegits, que conéisson qu’élei. Li pàrlan ren que de tradiciens amenaçadas, e de son òrre de l’occitanisme diabolic.
Es un discors qu’aquéleis elegits pòdon crèire, bòrd qu’aquéleis occitanistes, lei veson pas…
Aquélei son luenh, trabàlhan au còrs d’àutreis elegits locaus, a-z-Ais, Gap o Niça, mai an aquélei li pàrlan d’ensenhament, de politicas linguisticas, de teatre, de cançon, d’ediciens…
Tóteis aquélei causas qu’au moment de faire votar, còmptan pas mai que parpèlas d’agaças.
E, pecat màger, quand aquélei mobilísan, es per manifestar a Tolosa, Carcassona o Montpelhier. Ailà onte lei politics provençaus s’i faran pas elegir.
Sens concertacien degun anirà pus de cotria amé degun

Se per lo Felibritge, l’autre grand actor d’aqueu movament, l’una e l’autra apelacien son sinonimas, oficialament, podiá pas faire amé de sòcis que son luenh d’èstre tótei dins la muma rega.
Lei bailes se vesèron constrenchs de tenir còmpte de sa basa, lèsta per partida a plegar la mala e rejonhe lo concurrent dau Collectiu. Leis ensenhaires de la Felco, maugrat son occitanisme, cresián dificile de poder faire autrament, élei pereu.
Mai es premier lo manca de decisien de cotria qu’aquélei movements an reprochat a l’Institut d’Estudis Occitans.
E, d’un biais segondari e neblós, s’es ben vista aquí la frontièra entre l’ensenhament public de la Felco, e aqueu associatiu de la Federacien dei Calandretas. L’un demandava pas de manifestar a Montpelhier, l’autre organisava aqueu passacarriera.
De Provençaus invisibles e d’autres subre-exposats per lei medias, pasmens totei manifestants
Lei Provençaus manifestaires de Montpelhier seran jamai comptats. Amé mai de 3000 manifestaires, son aquélei d’Arle que seran vists coma lei solets, per lo personau politic.
E aquò, lei premiers an pas acabat de va pagar, en tèrme d’ensenhament, de drechs, d’activitats culturalas, o festivas.
Leis elegits auran vist que l’enveja de gardar de tradiciens. La dinamica modèrna e europea de l’occitanisme serà per élei esconduda. Un còup de mai.
Lire aussi Trenta ans, d'Italia o de Gaconha vòlon un avenir per la lenga occitana
et Les manifestants expérimentés : "la déception est souvent au rendez-vous, mais il faut continuer"