
Vaquí per l’istòria, escricha per un consultant internacionau en marketing, Luc Delestre, qu’un jorn receguèt, escrich dins un bòn francés, per Domenge Lin, un editor independant d’Aurenja.
« se vende regularament sus lei taulas monte lo prepausem » que nos ditz aquel afogat dau libre editat d’un biais morau. Expliquem nos, o puslèu demandem a D. Lin. « Avuei levat dei gròsseis ostaus d’edicien que pòdon estampat de tiratges grandàs e trobar l’aurelha dei criticas literàris, o de jornaus que fan partida de son grop, leis editors demandan ais autors de pagar son escotisson, qu’apelan d’un biais pudic « contract solidari ». Mai tre que pagan, es una edicien a còmpte d’autor, vesi pas perque l’apelan autrament ».*
Une équipe de traducteurs...et leurs parents

Aquela sarà l’afaire d’una chorma de saberuts monte comptem l’ilustrator Raccouchot, amé Chantal Fournillié ò encara Elena Ripert, e que bailejarà la mestressa de la calandreta d’Aurenja, Beatritz Briole-Barbui. « An chausits la varietat de l’occitan provençau rodanenc, aquela qu’emplegan cada jorn, es pas mai complicat » ajusta Bernat Vaton.
Per Beatritz Briole, fuguèt una bèla experiéncia. « Ai trabalhat amé mai que d’un diccionari, e la còla legissèt tot aquò, per i anar d’una precision sintaxica, d’un biais de dire particulier…e ai mai que mai escotat mon paire, païsan, que saup parlar dei rabassiers. » Pareisse que lo libre es mai colorat, mai verai e autentic en occitan qu’en francés.
Il se vend peu mais intéresse un éditeur britannique
Segur que Domenge Lin, eu, i vetz encara una tresena dimension. « Sariá bèn dins nòstra tòca d’editor independant, que vòu pagar seis autors ». Mai regreta que se vende pauc lo libre. L’autor, eu, sariá susprés mai encatat de se vèire revirat en occitan, qu’èra pas sa cultura d’origina. Se ditz pasmens qu’un editor britanic sariá interessat per una traduccion en anglés, estènt que l’obratge es dins la dralha dei libres de Peter Mayle, qu’a fach un polit succès en Anglatèrra.
A l’ora que lo sector edicion de l’Institut d’Estudis Occitan s’estramassa per rasons financieras, segur qu’es de trobar un modèla per l’edicion en occitan. E dins aquela amira, l’IEO 84 e Bèn Lèu segur portan pèira.
En fin de còmpte, i aurá agut « que quauquei personas qu’auràn romegats a la librariá per de que lo libre èra pas en grafia mistralenca » nos ditz l’editor que, d’origina parisenca, pensèt trobar d’unanimitat per aparar lo libre en lenga nòstra.
