
E l’òbra pertòca tota mena de literatura : lo fantastique amé Mistèri au Comissariat, lo panflet amé 1209, lo fuec e lo fèrre, lo roman libertin amé Beatritz de Mongalvanh, de segur lo policier amé tota la tiera dei romans de Matieu Sampèire. E fau meme comptar dins la tiera un recuelh de mòts crosats qu’Aquò d’Aquí se’n es congostat mes après mes fa quauqueis annadas.
Se faliá trobar un liame entre lei novèlas de Retorns, podriam dire que son totei cortetas e que parlon, coma va ditz son titre, dei gents que s’entòrnan. Leis uns son de personatges vertadiers, leis autres an crebat l’uòu dins l’imaginacien de son creator.
Exil et retour de l'écrivain comme de ses personnages

Un autre que s’entòrna au païs, es son grand, qu’aurà fach coma podiá per pas anar a la bochariá de 14-18, que d’èstre Francés o Italian lo ne’n sauvarà pas. E un tresen es son paire qu’escapa au chaple de l’Indochina. E un autre encara, que ne’n rescapa pas, es lo pilòte d’avion que pasmens arribarà entier.
Per l’autor, personalament, lo retorn se resuma a la problematica de l’exilhat que multiplica lei pòstes de professor entre Niça, onte es naissut, e lo centre Var : « d’annadas a bolegar, a chanjar de luec e de relacionau totei lei dos ans ». Vaquí lo lòt dei laureats dau Capes, son camin de crotz. Reinat Toscano passarà per Gueret, Limòtges, Briançon, Miramàs, e a chapauc arribarà fins qu’au relarg dau Luc onte resta a l’ora d’ara.
Tirages limités et implication des auteurs

La mescla d’istorias vertadieras e de novèlas fantasticas de Retorns trobarà son public, per que Reinat Toscano l’anarà cercar. A pena estampat lo libre qu’a dejà entamenat sei viradas de distributor.
Lo trobaretz a Moans Sartòu au començament d’octòbre, per lo salon dau libre lo mai interessant de l’exagòne. Mai despuei quauquei setmanas, dejà, passa amé sa valiseta dins totei leis acamps regionalistas culturaus. Es aquò son màger biais de distribuir.
Es qu’en defòra de l’interès literàri de seis òbras, li a un sistèma Toscano, fach dins una mema plega d’umilitat e d’ambicion : « fau admetre que lei libres en lenga seràn pas venduts a l’ora d’ara, adonc fau adaptar lei tiratges que seràn pichons. Levat deis grands autors tau Lafònt, sembla azardós d’estampar mila exemplàris. Per quau cèrca pas de ganhar d’argent, 200 exemplàris son pron per finançar l’obratge seguent ». E lei libres cortets son mens cars que lei espés.
La littérature occitane a besoin de cours d'occitan

Ben mai que d’un còp, leis autors occitans son professors. Nos fariá una tiera longassa de lei nomar totei. E lo public d’aquelei libres depènde de l’existéncia de cors o non. Es elei, premier dins l’ensenhament public, que te fan de legeires. Per lei gardar, es tant important de manifestar per de cors coma d’encoratjar leis escrivans.
Reinat Toscano ensenha l’occitan a Brinhòlas, am’ un cors qu’es en dangier quasi totei leis annadas. Un principau qu’a d’empachas d’emplec dau temps, d’escolans que pòdon pas passar lei frontieras de la sectorisacion… li a totjorn quauqua ren per inquietar.
L’empacha pas de s’endraiar un còp de mai dins un autre libre. Aqueu de còp, lo Matieu Sampèire, policier nissart improbable, s’entòrna dins l’òbra Toscanesca, dins una pèça de teatre qu’es en trin de s’adobar. « Lo teatre es interessant qu’es clafit de dialògues, mai vius que lei narracions, e que pòdon atrivar de monde ».