
S’agís bèn dei Ròms, una populacion estimada a pas mai de 20 000 en França, e benlèu 600 dins lei Bocas-dau-Ròse. Genevièva es professora de Francés a Vitròlas ; despuei l’expulsion dau camp de Ròms de l’Arbois, cerca seis collegians. An pas fa la rintrada escolària. Eron una vintena e an desapareiguts que ditz, lescant de sa man l’espaci, d’un gèste que vòu dire que pòdon èstre monte que siegue.
Assistèt, aquela professora, an’una jornada d’explicas e de sosten monte mai de tres cents personas èran vengudas a z’Ais-de-Provença disabte 6 d’octòbre. Organisada per lo Collectiu Sestian Per lei Drets e la Dinhitat dei Ròms, deis Imigrats e dei Sensa Papiers (Caddris), a donat l’escasença a Marc Durand, de la Liga dei Drets de l’Òme, de s’exprimir. Pròche d’aquela populacion de barrutlaires constrenchs, aqueu a afiermat que « lei Ròms pòudrián s’integrar sens problèmas se leis autoritats lei laissavan se pausar quauque part ».
Instabilité permanente
A Marselha es encara pièger. Lei comunicats de victòria, a Aquò d’Aquí ne’n recebiam quasi cada jorn de la Prefectura la setmana passada. Lo 27 èra dins lo quartier de Sant-Loís monte leis abitants d’una ciutat HLM faguèron fugir aperaqui trenta personas sens reaccion de la polícia, puei cremèron sei paurei mòbles. Lo 30, Era encara una trentena de Ròms que fuguèron evacuats dau baloard de Vintimille, dins lo meme quinzenc arrondiment. Benlèu qu’èron lei memes, amé de nistons qu’auran agut de la França l’image de la violéncia d’Estat.
Lo resultat ? « A Velaurs, una dei soletas comunas que laissa de Ròms plantar cavilha, nòstrei veituras èron raiadas per de nistons vertadièrament impossibles ! » se rementa Marc Dumas, que pratica lo terrenc. « Un còp escolarisats, après quinze jorns, èron devenguts mai que sociables ». Mai en setèmbre sieguèt tras que rara, alhors dins lei Bocas dau Ròse, que lei pichòts, marcats dins una escòla posquèsson faire sa rintrada. Es possible de se demandar s’alestissèm pas una generacion de Ròms revoutats, que restaràn en França, am’una òdia de la França ?

Peu de campements, qui attirent vite trop de gens

A Gardana, lo promier cònsol tanben, a agut paur dei consequéncias quand un campament s’es instalat au sieu. Pasmens, lèu, durbiguèt un ancian potz de mina monte faguèt restaurar l’aiga. Mai leis auvaris arribaràn lèu ! « Tre qu’una populacion pòu plantar cavilha, d’autrei arriban, e la situacion s’agrava lèu » nos ditz encara Marc Durand. Eu li agradariá mielhs de trabalhar amé de populacions mai pichonas. « Se compren qu’amé d’un còp quinge a vint nistons d’escolarisar subran, l’escòla pòu pas assegurar ».
Sariá adonc lo refus de totei leis autoritats de laissar venir aqueleis Europencs a estatut especiau, qu’alordiriá la situacion. Lo govèrn de la gaucha fa pas mielhs qu’aqueu de la drecha. « Claudi Guéant aviá creat la tension, Manuel Valls l’a afortida », aquò s’es entendut mai que d’un còp tant dins l’assisténcia coma a la tribuna d’aquela jornada.
La caravane ils ne connaissaient pas

Am’ onge milions de personas, son la mai importanta minoritat d’Euròpa. Una Euròpa que ne’n vòu pas. Çò que se debana en França se debana tanben d’en pertot. Podèron èstre esclaus en Romania fins qu’en 1856. Puei fuguèron trabalhaires dins de fèrmas d’Estat coma obriers agricòles, o minaires en Romania, monte rèsta la mai granda populacion. Mai son elei qu’an embeguts en promier la crisi economica. Es la reson que nos lei fa venir.
Una populacion Ròm rèsta en França despuei leis annadas 1970. Aviá jamai fa parlar d’ela. Manuel Valls, eu, ne’n fa charrar chasque jorn a la television. E quauquei miliers d’enfants li devon son errança d’ara.
Article écrit avec les suggestions de Guy Garnier
Lire aussi : Roms : “Un trabalh de socialisacion que rompe leis expulsions”