Sus aquò coma amé tot plen de cants, an pogut dançar sensa violon nimai sensa acordeon. Benlèu que de picar de man basta de còps.
Escotichas, borrèias, mazurcas o rondeus…li a un molon de danças que pòlon mai o mens se passar d’un orquèstra. Lo cant a dançar es pas una especialitat occitana, segur, ne’n troban onte li a l’enveja de bolegar en càdencia, que siegue dins lo Berry o en Bigòra.
Lo sièis d’octòbre èra a La Seina de Mar que lo brave monde a agut l’occasion de s’i formar una briga . Lo Ceucle Occitan de La Seina organitzava un estagi per aquò, que siguèt bailèjat per lo musician Miquèu Tournan. Aquelei que s'an vists interessats an pogut se donar rendètz-vos a la Borsa dau Trabalh.
La tòca de l’estagi de cant a dançar occitan èra d’ensenhar la ritmica, en relacien amé chasca dança, de plaçar lei bordons, de vèire coma respectar la melodia, d’apprendre a respirar pèr chantar, mai tanben d’articular coma fau.
Enfin, coma a chasque estagi de danças de balèti dau Ceucle Occitan, aqueu destapava sus un balèti. Après lo trabalh, lo plaser !
Delà dau gau, l’estagiari prend consciència de sa votz, la descobris de còps que li a, e fa coneissènça am’un repertòri tradicionau fòrça ric : La Grava de Bordèu qu’es en veritat un rondèu dau Carcin, Quin te va l’aulhada, un branle d’Ossau, dins lei Pirenèus, o La Calha, una borèia dau Lemosin…Fòrça causas se pòdon cantar per dançar.