
Joines Indians d’America, Lapons, autreis Indians dau Mexic aqueu de còp, Maòris de Novèla Zelanda… chasca annada o quasi despuei, aquelei joines Marselhés fan escòla dau respèct de l’autre, prenon consciéncia de la granda diversitat dei culturas, dei lengas que son pas totjorn aquelei deis Estats, e endraian un percors escolari fòra dei nòrmas que li dona mai l’astre de capitar.
Ven, l’escòla, de publicar dins son edicien In Octavo, un librilhon consacrat a son projèct menat amé l’escòla de Puebla, au sud de Mexicò. Bèn polidament illustrat, rensenha tanben sus lei lengas parladas au Mexic : castilhan, segur, qu’es aprés a l’escòla Bellevue, Huichol (dei Mayas) amé lo Náhuatl, e mai cinquanta lengas indianas mens coneissudas.
Capitar a l'escòla per la coneissénça dei minoritats
A l’intrada deis annadas 1990, Vera Tur comencèt per endraiar un projèct, far conéisser leis Indians dau Middle West deis Estats Units d’Americas. Amé l’ajuda d’un cantaire Sioux Oglala, lo regretat Will Wagonburner, aquela mestressa apassionèt seis escolans per aquela cultura en dangier. L’an d’après, èron au mitan dei Planuras americanas dins una resèrva Sioux. Puei, leis escolans indians venguèron a Marselha. De l’estonament recipròc, una dubertura benvenguda toquèt aqueleis escolans, bèn motivats dins son trabalh.
Au mes de febrier, siguèron convidadas a Marselha per l’escòla, per testimoniar de son percors, lei premieras joinetas Sioux rescontradas, que despuei 1994, segur, son devengudas de joineis adultas.