
Segur que pivèla son public, l’opera de Richard Strauss. E sota la direccien d’Esa-Pekka Salonen, amé la messa en scèna de Patrice Chéreau, Evelyn Herlitzius (Elektra) aurà segur electrisat lo public dau Festivau sestian onte siguèt donat jusqu’au 22 de julhet.
La scèna clau onte se descubre la folia venjarèla d’Elektra es tot au començament, quand promete a l’esperit de son paire, Agammemnon, assassinat per sa molher Clitemnestra amé son amant Egiste : « dançarem totei tres alentorn de ta tomba / e lei ginos levats, bombissents bèn auts / franquirai lei mòrts ».
Tot es dich, li podrà que se menar un chaple. Malur a toteis aquelei que seràn mai o mens sus son camin.
La musica d’aquel opera pòu èstre qu’un bram. La tensien tomba jamai, e mens de doas oras puei, alòr que lo sang es escampat, l’espectator rèsta embarlugat . Mai urós.
Aquí a trobat, Salonen, lo mejan de menar lei bèleis envoladas d’un valent Orquestra de París, e de laissar puei lei cantaires far clantir son cant sens perilh per sa vòtz, mai sens enuei per lo public.
Segur qu’avèm encara en memòri la dança esglarianta de Jeanne-Michèle Charbonnet, a l’Opera de Marselha, que donèt lo meme obratge en febrier passat.
E l’interès es bèn d’aver poscut comparar, sensa cercar qunta produccien èra la melhora, dos biais de menar aquela òbra, tant diferents e pasmens tant extraordinaris.
