
Per totei domènis mesclats, creacion e creativetat menèron la dança. Au sòn familhier dau galobet, se partejavan de valors ancianas e novèlas. Despuei lei personalitats que participan d'un biais ò d'un autre a la mantenença de l’eiretatge provençau (e a sa manifestacion) fin qu’ai pichòts novèus venguts dei collègis, entre autors e espectators, cadun se deviá de profichar d'aquela rara escasença de festivetat a l'entorn d'un tau tèma.
Mai que d’un a cabussat dins Fest’Oc aqueu dissabte 17 de mai. Es que per la lenga ò per l'art, tot es bòn dins lo provençau.
Es dins l'encastre d'un partenariat embé la Fiera ''Bio'' de Nions, que se debanava au meme moment a quauquei pas, que Fest'Oc prepausava una iniciacion a l'eco-consomacion embé Perrine Dyon.
Travalha per lo CEDER (Centre pour l'Environnement et le Développement des Energies Renouvelables). E se cargava d'animar son atalier ont totei podián s'assajar a una fòrma novairitz de reciclatge : la creacion d'accessòris a partir d'embalatges.
Especializada dins d'accions pedagogicas viradas devèrs l'ecologia, aquela animatritz a sachut sensibilizar de participants de toteis ages an' aquela practica amusanta e militanta.
Vous chantiez ? Et bien dansez maintenant !

Fòrça implicat dins l'aprendissatge de l'instrument tradicionau, prepausava una iniciacion segon sa metodologia.
Aquel atalier permetiá d'apréner en pauc de temps l'encadenament dau tradicionau « Au clar de la luna » e de « Corrètz bregada ». De mai, una classa de galobet-tamborin sarà dubèrta a l'Escòla de Musica de Nions a la rintrada que vèn !
Amé la musica, vaquí la dança ! L'associacion Folk Dance convidava lei vesitaires a la dança tradicionala. Danièla Selmi, presidenta, teniá una mena de micro estagi d'iniciacion tancat dins la tematica de la fèsta.
L'ambient s'entreteniá tamben à travèrs l'espectacle de fin de tantòst. Era un biais d'acabar de mes de travalh per aquelei collegians, musicians de l'escòla, e per leis actors dau projèct de Fest'Oc.
Festivetats e Occitania an ansin foncionat en favor d'un acampament, de segur primitieu e encara insufisent, mai que pòu presagiar una dinamica nòva, tendent devèrs lo renovelament de l'edicion, embé totjorn mai d'ambicions.
Des olives dont on fait la fête

De l'identificacion e la reconeissença dins lo « pichòt tastaire » a la descubèrta de diferènteis òlis AOP, de segur Provença cridava son nom. E dintre elei dos, l'atalier de còntes d'Isabèla Mejan, segon un concèpt originau de lectura, vont pichòts e grands èran convidats de pantalhar e de charrar un pauc en occitan.
Enfin, lo festenau s'acabèt aqueu dissabte sus una serada particuliera, fòrça esperada.
Leis aprentís escolans ? de l'Escòla de Musica de Nions faguèron duerbèron lo balèti avans de laissar plaça au grop « Draille », au cantaire Samuel Bouchet, e ben segur, au public vengut dançar aqueu sèr.
Es qu'una fèsta a l'entorn de l'occitan, sensa musica, sariá pas una fèsta. E d’un biais mai « seriós » l'eveniment se perseguissiá a travèrs l'espectacle « La légende noire du soldat O ». Se rementam qu’aqueu, d’Andrieu Neyton, nos parla de la guèrra de 14-18 e dau racisme viscut per lei sordats dau Miegjorn. Se debanava tanben a la Maison de Pays, lo lendeman.
La tresenca edicion de Fest'Oc se debanarà dins dos ans...