
Òc, i aviá de gents que i cresián. A la libertat. A la patz. A una societat dubèrta. Emb espèr e enveja. Entre elei, Edwy Plenel.
Intitulada «Après Charlie, crise de la politique et imaginaire démocratique», la conferéncia durbiguèt sus aquelei mòts : «Dins aqueu moment que nos es dificile, vau assajar de parlar de nautres, obligats de retrobar un camin que metèm en scèna un nautres, au fons d'una dinamica democratica. Come tornamai faire nautres ?».
La dicha èra pivelanta , la voetz interpelava, la postura èra eloquenta. L'ancian jornalista dau Monde teniá son public.
Contunhèt, parlèt de «Daesh coma lo produch d'aquela catastròfa en Irac». Mentre qu'eriam a quauquei jorns de l'ataca terrorista mai murtriera de França, Edwy Plenel pausava la question seguenta : «Es que genier de 2015 sarà nòste septembre de 2001, ò aurem-ti aprés d'aqueu ressaut american ?».
Trista ironia, la mema annada veis París en dòu per dos còps. Per lo ressaut, es encara mancat. Es pas per ara.
"Uei devem pensar l'improbable"
E çò, regulierament. Divendres passat, París. Mai après ? I aurà-ti un après ?
«Pense que lo temps es pas de nos plànher» diguèt ; «lo temps es de nos comportar coma individús comptables de nòsta libertat, podèm pas èstre espectators de nòsta catastròfa».
Catastròfa. A pausat lo mòt. Es ben çò que subissèm a l'ora d'ara. E pasmens, Edwy Plenel percebiá un orizont qu'eu sonava «un imaginari».
Avèm-ti la capacitat, après lei divèrseis orrors viscudas aicí, de trobar nòste «imaginari» ? Nòsta fòrça ? Nòste poder que vendriá poténcia ?
Lo fondator de Mediapart evocava lo fach que sieguem «eiretiers d'un rapòrt fòrça complèxe au passat» mentre qu'«uèi devèm pensar l'improbable». Çò que donariá sus «una crisi de nòste rapòrt nòstre au monde», apondent que «vivèm uèi çò qu'avèm creat».
"Podèm pas combatre aquela laidor en apondent mai de laidor"

«De mostres surgisson entre lo vièlh monde e lo monde nòu» resumiguèt subtilament lo jornalista.
Aquelei mostres, son leis extremismes. Coma aquelei que peson sus la França emb una politica de la paur.
La paur, l'empacha ultima a la patz. Una sorsa d' òdi e d'exclusion. «Se descuèrb son umanitat en fasent camin devèrs l'autre, que se reconeirem coma semblables» sota-linhèt. Mai lo camin es estrech, e mai se lima dessota nautres.
La conferéncia s'acabèt sus aquò : «I a tròp de laidor e de marridesa en fàcia, mai non se podèm lei combatre en apondent de laidor e de marridesa».
Aquelei mòts an ben mai de relèu a l'ora que lo governament ditz que «siam en guèrra». L'«imaginari», un simple ideau dins nòsta actualitat ?
Lundi 9 novembre, Edwy Plenel était invité par l’Université Populaire de Nîmes et La Coopérative des livres et des idées.