
« Que dire de l’ambient ? Qu’èra puslèu tendut. Eravam dètz mila, mai que d’un vengut de Catalonha, per si rendre còmpte que la mancança de democracia èra passada dau país à l’Euròpa ! » La jove Catalana que trabalha à Niça dins l’Automobila, aquò dich, s’es vista mai optimista m’un molon de retirats qu’avíon fach lo viatge en carri despí lo país : « m’an remontat lo morau, à vèire tant de vòlha ! ».
Per la sesilha de dubertura dau Parlament Europeu lo monde veníon manifestar la sieu volontat de li vèire intrar lei tres elegits que doi millions d’electors li an donat la sieu votz : Carles Puigdemont, Toni Comín e Oriol Junqueras…lu premiers doi, exilhats, son promés à la preson en Espanha dont deuríon anar prestar serment à-n-una constitucion espanhòla que refúson, e lo tèrç es aüra en preson preventiva despí esquasi doi ans, que lu tribunaus non l’an laissat prestar aqueu famós jurament. Un refús de democracia evident, ma pas per lo monde dei captaus de l’Union Europea.
"Quand j'ai compris que l'Etat ne nous laisserait pas choisir notre avenir, mon point de vue est devenu politique"

Cristina aparava la lenga e la cultura catalani, ma sensa jamai pensar a-n-una dimension politica fins à la « Consulta » dau 2014. Lo nòu de novembre dau 2014, lu electors catalans despí l’atge de setge ans, an votat en una consultacion ja enebida per l’Estat : volíon o non d’un referendom sus l’independéncia ? E à 90% an dich que òc !
« Per ieu èra un percors vèrs la politica. E la motivacion principala n’èra qu’ai vist coma l’Estat nen laisseria jamai chausir lo noastre futur. Alora d’un meme movement ai començat de voler aparar la lenga e la Republica. Fins alora pensavi que si seriavam poscuts entendre sensa si separar ».
Europe indifférente, Espagne violente, mais solidarités citoyennes
Coma dins tota manifestacion – e podètz faire fisança ai Catalans per aquò – lo monde pasmens se fan vèire joiós. E Cristina garderà en memòria lo remembre dau sieu rescòntre m’una celebritat, lo palhasso Jòrdi Pessarodona. Es una legenda ; lo 20 de setembre dau 2017, dins una confrontacion pacifica mé la Guardia Civil espanhòla, enviroutada per 20 000 manifestants à Barcelona, amé lo sieu nas roge, a fach lo pita-sòus davant la polícia…Un garda s’en es rementat, dètz jorns après, à l’ora dau referendom, que l’a abondosament picat. E segur, la Justícia Espanhòla l’inquieta aüra , eu.
Una Euròpa indiferenta, una Espanha violenta…Cristina s’en es tornada au sieu m’un gust amar, ma segura que lo monde catalan èron sempre segurs dau sieu drech, e lèsts à l’aparar. Per aquò milita au colsolcat06, lo Comitat de Solidaritat m’au Pòble Catalan dei Aups Maritimas, fòrça actiu sus lo terren.