
Tot aquò es arribat après la sasina d’aquela cort per une Romana. Aquela èra estada enebida de sejorn en Alemanha per la rason que li veniá per tocar de prestacions socialas. Aviá fach una denóncia.
Aquò dich, la Cort Europenca laissa liura chasque Estat de l’UE de donar o pas aquéleis ajudas.
Se rementam dau giscle recent d’Eric Ciotti, UMP niçard dei mai drechiers, que se disiá l’estiu passat, avisat d’un rapòrt confidenciau de la Polícia dei frontieras : aqueu auriá pausat que leis immigrats clandestins passant la frontiera italiana èron totjorn mai nombrós. E Ciotti de demandar que la França « limite l’atrivament de nòstre país au niveu sociau ».
Era segur un biais de devançar la politica que lo FN ditz voler endraiar.
De prestacions pas tant facilas d'obtenir
Ansin, lei prestacions familialas, lei pòdon aver qu’amé de títols de sejorn de longa durada, e tot parier per leis enfants. O am’una carta de sejorn « gaubis e talents », o encara d’una autorisacion provisòria de sejorn de mai de tres mes.
Lo RSA es pas aisat d’obtenir, per leis estrangiers fòra de l’UE, que dévon dispausar d’un títol de sejorn de mai de cinc ans, ce qu’es longàs per parlar de « torisme sociau ». Per leis Europencs serà mai facile.
Ce qu’es segur es que lo temps de l’enfança es mai aparat en França. L’Ajuda sociala a l’enfança, que pòu anar de 150 a 450€ per mes es dubèrta ai familhas estrangieras.

Decision saludada per lo premier britanic
Per diferèntei rasons de país europencs fronson lo nas quand s’agisse d’ajudas ais estrangiers. La premiera n’es l’auçada de l’eurò-scepticiscme e dei drechas patriotassas, dins un contèxte de crisi que s’agrava.
Es lo cas de David Cameron, lo premier ministre anglés, qu’a saludat la decision de la Cort Europea de Justícia, « qu’es de bòn sens ». Fa un mes, dejà, aviá anonciat que limitariá l’intrada ais illas britanicas d’àutreis Europencs, au mesprètz d’un principi màger de l’UE : la liura circulacion dei bens e dei personas.
Una decision que tombèt mai o mens per lo 25enc anniversàri de la casuda dau Barri de Berlin, que deviá consacrar aqueu principi coma jamai.
Ecrit en provençal avec les suggestions de Reinat Toscano