
… E pièi s’entornèt viure a París. Un jorn, a Besièrs, tombèt sus un libre bèu; lo “Lac de Salagou” amé de fotografias de Georges Souche e de poèmas de Max Rouquette (1997). Sabiá pas encara que legissiá un escrivan màger de la lenga d’òc. Fuguèt pivelada per lei mòts de Max, la musica dei tèxtes que li anèt drech au còr e li venguèt lèu de melodias e una enveja fonsa de lei cantar sus scèna, en omenatge a l’encòp au poèta e an aquesta lenga latina, mauconeguda dins son pròpri país e que descubriá.
Ansin, rescontrèt lo fiu de Max per li demandar l’autorisacion de cantar lei tèxtes. Joan Guilhem l’ajudèt a chausir e a prononciar lei poèmas levats dau recuelh “Lo maucòr de l’unicòrn”, publicat en 2000, au lindau dau siecle XXIen. Li fuguèt aisit de prononciar, ja ben sabènta en lengas latinas onte lei mòts se semblan d’una lenga l’autra ; mai èra pas evident d’ajustar lo ritme amé l’accent tonic dins una lenga que mestrejava pancara.
Intra en occitanitat gràcia au poèta-metge de la natura
A fach lo viatge au revés de lei que la parlan d’origina… Descuerb lei poèmas que s’aplica a prononciar ben, respèct au poèta, e intra en occitanitat, se pòde dire. Max li parla « d’un monde onte nos taisèm per ausir leis aubres, la natura… monde de mistèri e d’exili onte leis armas se permenan, onte lusís lo clar de luna sus lei telaranhas » çò que li ramenta la cultura shintô, coneiguda au Japon.
Cecila a viajat emai dins lo temps. Canta de cants mediterranèus (Gaia Voci), de cants ancians e medievaus (Odo Ensemble, Organum). Saup aprofichar d’un terraire musicau totjorn enriquesit de país e d’istòria. Musiciana classica, aprenguèt promier lo violon alto, pièi la guitarra e joga de mant un instrument, totjorn curiosa de ne conéisser un de mai, coma lei país, coma lei lengas...
En 2014, crea Cylsée, un anagrama de son pichòt nom, per metre en valor gràcias a la musica la poesia d’òc, e de l’entorn de Mediterranèa e un pauc la sieuna, sa tòca es de faire clantir lei lengas ensems, de li sortir de son país per lei faire viatjar de l’una a l’autra, en sorrelitat…
Vòtz caudas per cubrir de patz
“Et tout simplement, on vibre, on fond, on palpite d’émotion et de délices” coma se congosta de dire Catarina, sa bailèssa, en presentacion dau festenau Convivència. “Las paraulas son de lutz en camin, que sabon pas se quauqu’un las espèra” ditz Max Rouquette. Siam en camin… e leis esperam… « Daissa la venir l’ombra messatgièra
Qu’a paupas camina e cerca la lutz…” L’ombra messatgièra, titre d’un poèma e nom dau premier CD
Te leissam venir Cylsée, au plaser de t’escotar Cecila e tei compans Rachid, Pau, Gòran, Marina, que siegue en occitan, calabrés, italian, francés, anglés…, dins la dralha poetica de Rouquette ò la tieuna, en vila mai sota de platanas centenàrias, a Convivència lo 14 de Julhet a miejora, coma un fiòc d’artifici musicau au bèu mitan dau jorn, e dins l’espèra d’un fiòc de lutz dins la nuech.
Ecoutez ici : De monts e de sòm