
Amé « Serdu », que vòu dire « Flaüta » dins la lenga dei Peuls, a capitat. Vaquí un disque drud, una musica pòp-còrn, una plueja de nòtas negras que cascalheja e floqueja, un sautejament de gasèla sus la linha melodica d’un acordeon. L’encantament se perseguís coma aquò setanta nòu minutas de temps sota una forma o una autra. De còps que li a, bomban lei percussiens, e la melodia vèn s’entraucar dins aqueleis espacis entre doas tamborinadas.
« Eriam limitats per la capacitat dau CD, mai tot aquò nos vèn d’un espectacle que pòu durar mai longtemps » aponde l’artista.
Tot aquò comença, coma chasque còp amé Miqueu Montanaro, am’ un rescòntre, qu’entraina un autre rescòntre, que… brèu, vaquí que despuei 1988 lo musician occitan fa entendre son galobet au Malí, onte lo festivau de Koudougou, « Nuits atypiques », lo convida mai que d’un còp.
Flute peule et galoubet pour des compositions communes

Escotam Miquèu Montanaro parlar de son companhon de scèna. « Dramane juega sei composiciens am’una flaüta peul, au juec especiau. A tant de traucs coma lo galobet, tres. E la particularitat màger es qu’es possible d’i bofar e de cantar dau meme temps ».
Lei dos musicians, d’un concèrt a l’autre, compausavan ensems. « Tot veniá de l’improvisacien, puei èra escrich ».
Dramane Dembélé viu a Paris a l’ora d’ara, çò que rendriá possible l’espectacle « Serdu » en França. « Perqué non, s’un festivau nos convida » comenta Miquèu Montanaro, « amé lo disque, arribarà benlèu ».
Musiciens cherchent Point G.

Per aqueu disque que semblarà de musicas contemporanas, Montanaro es en companhiá dau tamborinaire Carlo Rizzo, e de la cantairitz Catherine Jauniaux. Lo premier nos vèn de Venisa… e dau jazz. Crea una partida de seis instruments, en particulier un tamborin multitimbrau, adaptat a son biais d’improvisar.
Le spectacle et la performance ont engendré les disques

Coma per Serdu, vaquí un CD que nos vèn d’un espectacle. Es un dei liames entre lei dos projècts. L’autre es lo rescòntre, la confrontacien, de doas flaütas jugadas per de musicians que li vèn en òdi la rotina.
E un còp ausits lei dos disques lo sentiment premier es que la musica laminada per una mena de gost internacionau estandardisat a pas encara ganhat. Per s’en assegurar conselham d’escotar en particulier la pista quatre de Ponch G. amé sei matagòts musicaus largats dins una auceliera, o la sèt, amé tanben de matagòts, mai esto còp dins una mena de laberinte orientau.
Article écrit avec les suggestions lexicales d'Alain Barthélemy.