« Per nosautres l’important èra de poder dire un ponch de vista diferent, a prepaus de ce que se debana en Catalonha a l’ora d’ara ». Anna Martin Novo e quauqueis autres avián de pan sus la canissa
! La pressa francèsa, lei televisions e lei jornaus parisencs en particulier, despuei lo començament de la crisi en Catalonha, son lo rebat
dei posicions de l’Estat Espanhòu, e ben pauc de votz diferentas se fan ausir.
Adonc, l’Assemblèa Nacionala Occitana, d’associacions niçardas e aquela joina dòna que representa l’Assemblèa Nacionala Catalana dins lo relarg niçard, avián convidat lo monde a debatre dins un restaurant dau centre de la ciutat, lo sun Sea.
Una quarantèna de curiós o d’afogats dau republicanisme l’i èron per entendre mai que d’un orator.
« Cinc personas an parlat, segur dau contexte istoric, puei de la repression de l’Estat en Catalonha, e enfin dei responsas pacificas dei Catalans, coma lo passacarrieras de Brusselas, lo 7 de decembre passat » que resuma Anna Novo. Ben segur s'es tractat tanben dei presoniers politics, pasmens candidats ais eleccions dau 21 de decembre.
« Es important per la Catalonha, segur, mai tanben per lo sens de ce que diem « democracia » en Europa » a poscut dire Bruno, que l’i èra.
Adonc, l’Assemblèa Nacionala Occitana, d’associacions niçardas e aquela joina dòna que representa l’Assemblèa Nacionala Catalana dins lo relarg niçard, avián convidat lo monde a debatre dins un restaurant dau centre de la ciutat, lo sun Sea.
Una quarantèna de curiós o d’afogats dau republicanisme l’i èron per entendre mai que d’un orator.
« Cinc personas an parlat, segur dau contexte istoric, puei de la repression de l’Estat en Catalonha, e enfin dei responsas pacificas dei Catalans, coma lo passacarrieras de Brusselas, lo 7 de decembre passat » que resuma Anna Novo. Ben segur s'es tractat tanben dei presoniers politics, pasmens candidats ais eleccions dau 21 de decembre.
« Es important per la Catalonha, segur, mai tanben per lo sens de ce que diem « democracia » en Europa » a poscut dire Bruno, que l’i èra.
Une activité grandissante en Provence en faveur de la République catalane
Textes lus, chants engagés...La musique a tenu sa place dans le débat (photo XDR)
Enfin, es venguda la question d’una representacion dau Comitat de Defensa de la Republica Catalana, que s’es enfin creat a Niça, coma a Bordèu, Paris, o Montpelhier.
Cants catalans –Els Segadors – o autres occitans, amé lo grope Barbalucos an seguit, amé lo Coupo Santo, imne provençau en favor de l’amistat amé lei Catalans. Puei lo repais au restaurant a acabat una vesprada que s’es esperlongada quasi fin qu’a mitjanuech.
Deja, lo 1er de decembre a Marselha, un acamp public en forma de manifestacion aviá acampat un pauc mai de seissanta personas davant la representacion dau Parlament Europenc. S’agissiá de reclamar la presa de posicion dei deputats dau Sud Est, per lo dret a l'autòdeterminacion e per la liberacion dei presoniers politics.
Pauc a chapauc la solidaritat activa au processus democractic catalan s’organisa en Provença. De vèire que serà la situacion après leis eleccions catalanas, provocadas per l’Estat per assajar de se trobar una majoritat favorabla a l’Espanholisme.
Cants catalans –Els Segadors – o autres occitans, amé lo grope Barbalucos an seguit, amé lo Coupo Santo, imne provençau en favor de l’amistat amé lei Catalans. Puei lo repais au restaurant a acabat una vesprada que s’es esperlongada quasi fin qu’a mitjanuech.
Deja, lo 1er de decembre a Marselha, un acamp public en forma de manifestacion aviá acampat un pauc mai de seissanta personas davant la representacion dau Parlament Europenc. S’agissiá de reclamar la presa de posicion dei deputats dau Sud Est, per lo dret a l'autòdeterminacion e per la liberacion dei presoniers politics.
Pauc a chapauc la solidaritat activa au processus democractic catalan s’organisa en Provença. De vèire que serà la situacion après leis eleccions catalanas, provocadas per l’Estat per assajar de se trobar una majoritat favorabla a l’Espanholisme.