
L’an passat, a pauc près a la mema epòca, la pichona Emma, naissuda tròp lèu prematura èra a l’espitau amé sa maire quauquei setmanas , lo temps de s’afortir un pauc. « Un moment d’ ànsia
per ieu de segur ! » rementa Patricia Jouve.
Era tant pichoneta l’Emma, que tot ce qu’avian tricotat, la familha, per ela era tròp grand. « Li faliá retornar lei manchas dos o tres còps e lei bonets èran tant larges que se deviravan tot solets de sa tèsta. »
En qualitat de mameta, Patricia Jouve, un dei pielons dau Ceucle Occitan de La Sanha, dins Var, aviá lo drech de l’anar veire, dins son pichòt liech, caufat per un lume a infrarotge. « M’avisèri qu’Emma portava de pichòtas bracieras e de bonets tot bèu just a sa talha. Li aviá meme a son costat una pèça crochetada de multiple colors que li serviá de dodon e une cubèrta facha de carrats, crochetada tamben. »
« Ai aprés qu’Emma deviá aquelei generosas donacions a una chorma
de mametas de l’EHPAD a costat de mon ostau, que tricotavan tot l’an » Lei grands fasián de creacions minusculas, tan polidas lei unas que lei autres, per lei prematurs de l’espitau.
Aparar la penuria per lei mametas solidaris

ocada per aquela iniciativa Patricia Jouve comença de portar de lana, en aquelei mametas que n’en demandavan, e de fotòs de la pichona Emma, vestida de totei sei creacions.
Un an après, un autre moment d’ànsia arriba encara, aqueu generau, emé la terribla malautiá que nos tòca e que tòca encara mai aquelei fremas de l’EHPAD, « tant fragilas
vuei
coma
l’èra ma felena
aièr ». Coma se parla de lònga a la television dau manca de mascas per lei sonhants e per lei vièlhs deis EHPAD, e que se dona tamben sus la telaranha de modèls de mascas de cordurar en teissut, Patricia comença de cordurar, « per aparar la penuria, fauta de mielhs. »
« Ai agut l’idèia de ne’n faire per elas que m’avián tant sensibilisada » nos vèn encara. « Per aquelei mametas, ben mai vièlhas que ieu, que passan son temps a tricotar de vèstits per de pichòts tan fragils coma elas son ».
« Ai sortit toei meis toalhons
, de totas colors per n’en cordurar. Un escambi, un just retornament dei causas, e que me fai plaser de donar coma ai recauput. »
Chasca setmana, a l’Ostau dei retirats, davant la pòrta, leis emplegats pòdon rabalhar
un saquet de masquetas, fachas de l’ostau, e made in solidaritat !