
« Ne’n avèm preparat sièis, totei diferentas, totei tradicionalas de Provença e deis Aups, mai trobaretz pas aquí de pisto, que siam pas en seson ». Patricia Jouve, qu’organisa la serada amé d’autreis afogats dau Ceucle Occitan de La Seina, totara a laissat de papiers ; e de gredons ai seissanta personas que son vengudas dins aquela sala dei fèstas dau Mille Club, per manjar e s’amusar.
Un amusament fòrça simple ; se trata de tastar lei sopas, de devinar seis ingredients, puei de participar ais animacions, totei ligadas a la tematica de la sopa : provèrbis, cançons, istorietas…
E marcha ! L’i a de monde. « Es un autre biais de faire nòstrei charradòcadissas, d’acamps en convivéncia, onte chascun mena son istòria, son poèma, sa galejada, sus un tèma ». S’agís aquí d’aprene o de se rementar de vocabulari tematic. « Dins aquela sopa, l’i aviá ? » que demanda Patricia Jouve… « du céleri ! » clama un que li aviá agradat la sopa d’espèuta. « Se ditz « l’ api » que sotalinha la bailessa.
S'amusar, manjar, rire ensems en occitan
Un còp lei ventres ben tiblat s, lo monde s’acampa per escotar d’istòrias. Coma aquela, a faire rire lei pèiras, de la galina que persuada lo lop de manjar sa sopa deliciosa en luec de sa persona ! O dau mòrt que voliá pas morir… Puei tota una tiera de provèrbis e autrei galejadas son lançats en canonada per Patric, Monica e Crestian : « La sopa fai lo sordat », « dins lei vielhs pòts si fan lei bònei sopas », « pitança fa manjar pan », que mai que d’un còp dison un doble sens coquinàs.
Enfin tot s’acaba en cançons amé lo còr dau Ceucle Occitan.
« La tòca èra segur de ben s’amusar ; mai am’aquò de ben se rementar que nòstra lenga fai nòstra cultura, » resuma Patricia, « e de faire provision de vocabulàri per parlar, coma devèm faire provision de lieumes per coinar la sopa ! »