
Aqueu mot d’ongrés, per çò que ne’n sabèm, vòu dire quauqua ren coma « pus luenh ».
I trobam aquel ambient d’Euròpa Centrala que sotalinha la musica occitana de Miquèu Montanaro despuei que, fa vint ans e mai, foguèt convidat en Ongria, i foguèt presat per lo public e d’autrei musicians. Lo rapòrt de Montanaro amb Ongria es prefond. Dòna Montanaro, l’artista plasticiana Niké Nagy, i nasquèt. E son enfant Baltazar i aprenguèt la bèla partida de son art. Aqueu violonista de jazz ara jòga en duo dins aqueu disc, vendut en Ongria despuei un an amb un polit succès. Ara se pòu tanben crompar en França.
Dialogue père-fils
Sabèm lo biais de dialogar dau Miquèu Montanaro amb d’autrei culturas ; aquí charra ben amb quauqu’un que, segur, coneisse ben. Baltazar apren lo violon tre sei nòu ans, puei se perfecciona en Ongria. E ara, coma son paire, multiplica lei projèctes de rescòntres, amb d’artistas deis antipòdes, de còps.