Pasmens fau dire que maugrat que siegue en fàcia dei país que màndon d’immigrats, Provença li vei ara arribar mens lèu, en rapòrt de la mejana francesa : avié baissat entre 1975 e 1999 (-0,2% en mejana l’an), e creisse despuèi de 1,2% l’an, còntra 2,1% l’an per tota la França.
Dau biais dei país d’origina, nòstreis immigrats vènon premier d’Argeria, amé 18% de l’ensèms e 84 600 personas. Puèi vènon lei Marroquins, amé 66 400 personas que nos fan 14% deis immigrats de Provença.
Leis Italians que siguèron tant nombrós e cibla de tótei lei racismes jusqu’à la guerra de 39-45, son ara « pus que » 59 300 e represènton 12% de l’ensèms. Mai ara son Europencs de l’UE e se pòu pensar qu’occúpon pus leis emplecs dau lumpen proletariat coma au temps dei savonariés.
Cure de jouvence provençale

L’Insee mòstra que l’immigracien comptava, aquélei dètz darriéreis annadas, per rejovenir la populacien regionala. Leis arribaires son en veritat mai joines que l’ensèms de la populacien provençala : 44% d’entre élei an mens de 30 ans, alora que lei Provençaus de mens de trenta ans son pas mai de 35%.
Lei trabalhaires de fòrça deis annadas seissanta an fach plaça a de diplomats, que 48% dei mai de 15 ans son titularis d’un diplòma egau o mai que lo bachaleirat, en luèc dei 42% de la populacien regionala. Mai d’un autre latz, son mai sovent sens diplòmas : 35% còntra 19%.
Lire aussi : "Pas ges de problema d'integracion per mon paigrand"