
Documentalista dins un establiment escolari d’Arle, es pasmens per lei aigas dau despartament d’a costat, que Gèli Fossat s’es apassionat. Ven tot bèu just de publicar en francés « Les noms de l’eau en Vaucluse – Toponymie et hydronymie ».
Lo librlhion prefaciat per lo sociolinguista Jan-Claudi Bouvier e per Michel Tamine, de la Societat Francesa d’Onomastica, es una vista ordenada de totei lei noms de l’aiga au nòstre.
« Ai començat per lei noms de rius, puei ai alargat an’aquelei mòts que son en relacion amé l’aiga » que nos ditz l’autor, un dei pielons de l’IEO en Arle.
Segur qu’una gròssa mitat de totei lei noms de l’aiga nos venon directament de l’occitan, en Vauclusa. Que siegon lei fònts, amé sei biais de lei qualifiar : « Font Bonne » ò « Font Puden », ò « Font Sec » (a Bolèna) quant se pòu desinhar que per l’abséncia d’aiga…ò que siegon tot parier per lei gorgs : « Gourfaraud » que ditz lo nom de son proprietari, ò « La Grand Tine » (Le Crestet), au lengatge bèn imajat ; o encara dei gafas coma « Le Gaf de la Molle » (Bolèna).
Faus amics e vertadiereis originas

E tot parier amé l’Olièra, qu’es pas totjorn una aiga rebolhissenta, mai simplament una ribièra que passèt pròche de l’atalhier d’un Olier…
Lei lengas pre- romanicas marcan un bèla partida dei noms de l’aiga au nòstre, es lo signe qu’aqueu element èra tant vitau despuei longtemps, que lo monde l’aviá déjà nomat. Lei noms son demorats, invasions après invasions. Es lo cas dau « Mardaric », ò « Merderic », amé d’autrei apelacions pròches, que ditz solament en lenga pre- indòeuropenca, que l’aiga nos ven de la montanha, ò dau rocas. « Siam luenh d’aqueleis explicas que vòlon li veire una aiga que carreja de « merda » de « fanga » aponde l’autor. «Per nòstrei rèires, la fanga èra subretot pas mau vista, qu’es ela qu’assegurèt la qualitat dei recòltas ». Faliá aguer un pauc de coneissenças sus çò qu’es important per pas s’enganar sus l’origina dau mòt.
De noms que trobem d’en pertot en Provença

« Lo Merderic » lo trobem tanben au pè de la montanha de Lura, vèrs la Durença ; « lo Var » es pereu de l’autra costat de Provença, » l’Ouvèze » se tròba tanben dins Gard, e la « Loube » d’en pertot. « Cadaracha » proche de Sorgas, es tanben un endrech conéissut entre Verdon e Durença per son centre de recercas nucleàrias. Son nom li va perqué nos ditz que li aviá una casuda per far marchar un molin. Déjà èran dins l’energia…
Article écrit avec les suggestions de Guiu Garnier