
Siam dins lo domèni de Pèu de Meu, pròche d’Arle, monte lei cossols restan quasi coma l'èran Fa 2000 ans. N’en resta aperaquí 11 500 ectaras en Crau d’aquelei percors, en luec dei 55 000 qu’an coneiguts nòstrei rèires fa un siècle. Aquel espàci particulier en Euròpa va desapareisser lèu.
Faudriá qu’un aigla gitèsse una d’aquelei calhassas sens nombre, coma l’aurián fach sus lei gigants de la legenda, e la veguèsse tombar un pauc mai luench, au domèni de Cossure, 357 ectaras codolós enviroutats dei calabèrts dei logisticians qu’envaïssan aquela plana unica.
Arracher 200 000 pêchers pour les beaux yeux de l’outarde

Pasmens, lo ditz tanben, despuei dos ans que son CEN òbra aquí, an vist s'entornar lo ratier e la calandreta ‘mé l’otarda. Fa encara tres ans aquí, i aviá dos cent mila pesseguiers. Avètz ben legit : 200 000 ! Ara, an dispareiguts, derrabats, espeçats, venduts coma bòsc per brular dins lei caudieras.
Una filiala de la banca publica CDC, la Caissa de Depaus e Consinhacions Biodiversitat, a investit dins aqueu domèni qu’a crompat, un còp que seis arboricultors avian fach falhida. Despuei, restauran lo terraire, emé l’ajuda de societats que vòlon compensar leis espàcis naturaus qu’an destrussits.
Vaquí lo grand afaire dau moment! Lei logisticians d’aqueu relarg son mai que d’un a voler espandir sei calabèrts sus la Crau e i durbir de rotas. Tant pieger (tant pis) per leis espècias particularas de l’estepa provençala. Alòr l’Admenistracion trobèt aquela solucion ; per cada ectara de Crau destrussit, devan ara crompar de quatre a dètz “actius de biodiversitat” a Cossure. S’agís de crompar, per 38 000 € l’ectara – SET còps lo còst normau -, la possibilitat de restaurar aqueu cossol per favorisar lo retorn d’especias emblematicas.
L’Administration s’est faite les dents avec Carnivor

Amé Carnivòr es pas parier. La societat de Tolon s’es especialisada dins l’importacion de carn, puei que distribuís un pauc d’en pertot. Crompa 200 ectaras a Sant-Martin de Crau, monte vòu en promier faire un ostalariá e d’autrei calabèrts. Justament un d'aquelei destrussis SET ectaras d'ermas monte viu en particulier la rassada. « Perque non, qu’amb’un babi especiau, se pòdon trobar alhor » nos ditz senher Laurens Roy, lo Director de l’Environament de la DREAL, l’Admenistracion estatala. « Avem adonc prepausat a-n aquela societat de compensar, crompant quatre ecataras a Cossure, per un destrussit a Sant-Martin. »
« Un escandal !” contesta Cyrille Girard. Lo responsable de l’associacion de scientifics Nacicca romega que romegaràs. “An bèn vougut comptar la rassada, mai pas lei trenta espècias que vivon sus aquel territòri. Vòu ben dire qu’aquelei compensacions son ren qu’una caucion per poder faire un chaple de biodiversitat… au nom de la biodiversitat!”
Pasmens, d’espècias raras se son entornadas a Cossure, lo bilanç es positiu, mai sariá pas duradís se l’èrba resta tant auta. “L’otarda e d’autrei an necessitat de veire luenh, senon son en estat de nervositat de lònga, se pòdon pas èstre seguras de veire venir reinards e autrei predators” rapela Joan Boutin.
Besoin de crédibilité avant d’être appliqué ailleurs

Pasmens, Joan Boutin vòu encara i creire. Premier CDC Biodiversitat fa viure a Cossure dos pastres. Puei, la pression deis agençaires es grandarassa d’en pertot, alòr la compensacion pòu servir, quand es pas possible de faire autrament, “a la condicion que l’Estat siegue au mitan dau dispositiu, per donar fisança”.
D’un biais un pauc rapid lo Ministèri de l’Ecologia publiquèt un comunicat au mes d’octòbre, per dire que l’operacion èra una capitada. Aquò fa dire a mai que d’un que Carnivòr siguèt un pauc forçat de crompar aquelei actius per rendre lo sistèmi cresible. S’agís de n’en faire la reclama, estènt qu’un « apèu a manifestacion d’interés » es mandat per trobar d’autrei terrencs de compensacions.
Es que l’Estat vòu alargar lo sistèma : au sauvament de l’amster elsassian, dau pelenc cauquier de Normandia, ò encara dau retorn de l’otarda dins la palud peitavina. Provença ne'n aurà lei promiers resposcs.