Le site de Mange-Garri à Gardanne, alternative aux rejets en mer de résidus d'exploitation d'alumine (photo MN)
Se pòu pensar que lo luec, au mitan dei còlas entre Gardana e Boc, èra dejà despuei de temps un bordilhier. Am’un tau nom, Manja-Garri ! De tota mena despuei leis annadas 1960 Péchiney e sei sucessors : Alcan puei Altéo, l’i avián laissat una gròssa part dei residús d’esplecha d’alumini de Gardana. Es ara l’ultima industria tradicionala de la comuna.
Mai vaquí qu’en seguida dei plueiassas de la fin de janvier, lei depaus de fangas rojas an desbondat per de bòn, ce que dona au paisatge un èr de mangròva gelada roge- cenòbre. S’i vei d’aubres estequits qu’emèrjon de lònas rojas. E lei ribeirencs - perqué n’i a ! – segur an de qué romegar.
A l’ora d’ara, Altéo es en negociacion, qu’espèra pachejar amé l’Estat per contunhar de remandar a la mar la gròssa part de sei residús d’esplecha. Aurián degut leis arrestar en 2016, après una mitat de sègle d’autorisacion sota condicion prefectorala.
Uei l’Admenistracion es en estat de chancèla : sei Servicis s’orientavan vèrs una certana soplesa, amé l’argument que l’industriau a pas lei mejans d’una alternativa a sa politica de remandadís ; mai un còp nomada ministra de l’Ecologia, Segolèna Royal a decidat de restancar lo projèct d’autorisacion de remandadís, maugrat que la tencha de l’autorisacion siguèsse encara fresca.
En juec, li a d’un latz l’estat de la Mediterranèa, onte de miliers de tonas de residús recobran una fòssa marina a uei quilomètres de Cassís, e de l’autre latz l’emplec d’aperaquí 400 obriers, que sei despensas aigan l’economia locala.
Ecrit en provençal maritime avec les suggestions lexicales d'Alain Barthélemy
Mai vaquí qu’en seguida dei plueiassas de la fin de janvier, lei depaus de fangas rojas an desbondat per de bòn, ce que dona au paisatge un èr de mangròva gelada roge- cenòbre. S’i vei d’aubres estequits qu’emèrjon de lònas rojas. E lei ribeirencs - perqué n’i a ! – segur an de qué romegar.
A l’ora d’ara, Altéo es en negociacion, qu’espèra pachejar amé l’Estat per contunhar de remandar a la mar la gròssa part de sei residús d’esplecha. Aurián degut leis arrestar en 2016, après una mitat de sègle d’autorisacion sota condicion prefectorala.
Uei l’Admenistracion es en estat de chancèla : sei Servicis s’orientavan vèrs una certana soplesa, amé l’argument que l’industriau a pas lei mejans d’una alternativa a sa politica de remandadís ; mai un còp nomada ministra de l’Ecologia, Segolèna Royal a decidat de restancar lo projèct d’autorisacion de remandadís, maugrat que la tencha de l’autorisacion siguèsse encara fresca.
En juec, li a d’un latz l’estat de la Mediterranèa, onte de miliers de tonas de residús recobran una fòssa marina a uei quilomètres de Cassís, e de l’autre latz l’emplec d’aperaquí 400 obriers, que sei despensas aigan l’economia locala.
Ecrit en provençal maritime avec les suggestions lexicales d'Alain Barthélemy