La bacteria tuarèla de l’olivier planta cavilha a Niça


Xylella Fastidiosa a causé la destruction d’une grande partie de l’oliveraie pugliesa, mais s’attaque aussi à la lavande et à d’autres végétaux. Les premiers plants infectés ont été repérés dans la région niçoise. Pur produit de la mondialisation, le problème sera difficile à résoudre.



20 000 oléiculteurs provençaux, dont 5 600 professionnels et 140 moulins seront attentifs à la progression de la "bactérie tueuse", découverte à Nice et Mandelieu (photo MN)
Vaquí que l’i siam ! Xylella Fastidiosa s’es pas encara atacada ais oliviers provençaus, mai va farà, de tot segur. La bacteria venguda de California es en trin de fondre tota l’oliveireda dei Polhas, dins lo talon de la bòta italiana.
 
Un insècte, la Cicadela pissarèla, l ’i espandís aquela bacteria que degalha tota una tiera de vegetaus, coma lo romaniu o la lavanda.
 
Avistada per leis autoritats francesas en abriu dins un plant de cafeier importat de la Còsta Rica, via lei País-Bas, es un pur produch de la mondialisacien dau mercat.
 
La Direccien de l’Agricultura e dei Bòscs deis Aups Maritimas vèn tot bèu just de la trobar a Niça e pròche de Mandeluec. Subran lo prefèct a ordonat de cercar totei lei plantas que podián portar la bacteria xylella a cent mètres alentorn de chasque plant pertocat.

Desinfeccien puei crematge … es lo solet mejan ara trobat per alentir l’espandiment d’aquela catastròfa, que degun vei encara ben coma la restancar.
 
La prefectura ditz bèn que « velha a adoptar de mesuras proporcionadas per pas destabilisar sensa resons la produccien dei plantoliers » dins una regien onte l’agricultura es premier aquela de l’orticultura.

Tròp bèn espandida per èstre restancada

La Cicadelle Pisseuse, disséminée partout, de Tahiti à Nice, par le commerce mondial des plantes (photo XDR)
Una precaucien verbala qu’es pas dicha per ren. A l’ora d’ara, leis autoritats italianas, esfraiadas per l’espandiment rapide de l’epidemia, an previst de fondre de miliens de plantas sus 90 000 ectaras. La prescripcien li vèn de l’Unien Europenca, mai lèsta a pagar - un pauc! - de plans eficaç. Per l’ora vèn de faire un chèc d’un milien d’€uròs.
 
« A tròp bèn plantat cavilha, la bacteria, au nòstre per qu’esperessiam la destrurre lèu » contesta dejà Donato Boscia, que baileja lo Despartament de Virologia dau Centre de Recèrca, l’Istituto de la Protezione Sostenibile delle Piante de Bari.  Conselha puslèu de limitar lo trafic dei plantas, via lei plantoliers leis abarbadors, especialament aqueu deis oliviers.
 
Tre lo mes d’abriu, lo governament francés aviá enebit l’importacien de plants venguts dei regiens italianas ja infectadas.
 
Amé 21 000 tonas d’olivas produchas sus 17 000 ectaras, la produccien occitana, catalana dau Nòrd e còrsa seriá leu espotida au nòstre. Se l’olivier es un aubre mitic a la simbolica fòrta que mai que d’un sonha per plaser, fa quand mume viure 5600 oliaires ren qu’en Provença, onte, amé 15 000 amators, se  gardam 140 molins.
 
L’eradicacien l’i seriá segur un desastre, afectiu e economic.

Article écrit avec les suggestions lexicales d'Alain Barthélemy.

Lundi 26 Octobre 2015
Michel Neumuller